Paraula de Déu
Lluc 6, 12-19
Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: Simó, que anomenà també Pere, Andreu -el seu germà-, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús prega sovint. Especialment davant les decisions importants de la vida (elecció i missió dels apòstols, per exemple).
• Com està la teva vida interior, de pregària? Quins criteris utilitzes normalment a l’hora de decidir qüestions d’una certa importància? Quin paper hi juguen Jesús, la fe, els menystinguts de la societat, etc.
• Jesús avui continua cridant-te per tal que siguis un enviat seu en el món.
• Què cal fer, des de les teves possibilitats concretes, perquè el teu entorn estigui més alliberat de tot esclavatge alienador (= alliberar dels esperits malignes)?
• Avui, més que mai, molta gent necessita, nosaltres també, ser guarits i escoltar de Jesús una paraula d’esperança.
• Jesús et crida a tu per portar esperança i felicitat, en el seu nom, a tot arreu. Comencem per allò més quotidià i més proper?
Bloc de Pere Codina Gironella 