Paraula de Déu
Lluc 6, 39-42
Jesús va dir als seus deixebles aquest proverbi:
– ¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? Com li pots dir: «Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull», si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• És que un cec pot guiar un altre cec?
• Potser l’episodi de l’evangeli que avui ens proposa Lluc ens convida a reflexionar, una vegada més, sobre les relacions d’uns amb altres.
• Avui se’ns convida a posar la nostra atenció sobre un punt concret, un tipus molt comú de ceguesa. Aquesta ceguesa que prové d’estar atents als defectes i errors dels altres mentre que passem desapercebuts els nostres propis defectes.
• L’exemple que ens posa Jesús gairebé frega el grotesc, veure la brossa de pols a l’ull aliè, però no veure la biga de l’ull propi. Sembla desproporcionat però s’acosta molt a la realitat. Anar-se fixant en els defectes aliens és anar aixecant cortines opaques, que ens van tornant cecs.
• Cecs a les nostres pròpies misèries, amb el perill d’anar tapant i anar creient-nos millors que els altres. Jesús no dubta en dir-nos hipòcrites.
• Cecs als altres perquè això també ens porta, la qual cosa és molt més greu, a no veure la bondat dels altres, i en conseqüència a no reconèixer-los com germans en qui habita el Senyor.
Bloc de Pere Codina Gironella 