Paraula de Déu
Lluc 6,43-49
Jesús va dir als seus deixebles:
No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es veremen raïms de les bardisses. L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.
Per què em dieu «Senyor, Senyor», i no feu el que jo dic? Jo us diré a qui s’assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. S’assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d’aquella casa fou completa.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’exemple que utilitza Jesús a l’evangeli d’avui és bastant clar. La casa que està ben fonamentada, sòlidament construïda, resisteix qualsevol contratemps, per fort que sigui. Sembla que els exemples els entenem bé. Però posem la nostra atenció en l’ensenyament a què fan referència?
• Jesús ens parla avui d’escoltar la seva paraula i posar-la en pràctica.
• No es tracta de cap sistema formatiu en què primer aprenem la teoria i després la portem a la pràctica. Jesús ens està parlant de la coherència de vida. D’anar omplint el cor de la seva paraula i viure d’acord amb el que surt del cor.
• Aquí trobem alguna de les invitacions d’aquest evangeli que es poden concretar en una sèrie de preguntes: Què alimenta el meu cor? Què és el que realment m’interessa a la vida? Quin espai ocupa la bondat? Deixo que el meu cor sigui banyat per la tendresa de Déu?
• El cor és l’espai en el qual habita la nostra realitat autèntica i profunda, l’espai on ha estat vessada la gràcia, com ens recorda sant Pau.
• Convidats a tenir cura aquest espai, a tenir la seva porta sempre oberta a la bondat. Una bondat que vessi i configuri la nostra vida.
Bloc de Pere Codina Gironella 