
Paraula de Déu
Lluc 7,11-17
Jesús se n’anà en un poble anomenat Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s’acostava a l’entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, se’n va compadir i li digué:
–No ploris.
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
–Jove, aixeca’t.
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. 16 Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
–Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també:
–Déu ha visitat el seu poble.
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L´evangeli d´avui ens narra la resurrecció del fill de la viuda de Naín. Ens fixarem en tres frases del text.
• SE’N COMPADÍ. Jesús veu una mare viuda que enterra el seu fill únic. Jesús podia passar de llarg, seguir el seu camí amb els deixebles i la gent que l´acompanyava, però es detura, veu l´escena i es compadeix; etimològicament, se li commouen les entranyes, queda trasbalsat, li afecta el patiment humà. No és insensible, és de bon cor i li diu a la mare que no plori. ¿Veu Jesús potser en el dolor de la mare que plorava el fill mort, un presagi del dolor de Maria a la seva mort?
• LI POSÀ LA MÀ AL DAMUNT. Abans de parlar, Jesús posa la mà damunt del fèretre, Jesús no té por a la mort, no fa com si no existís, ell ha vingut per donar-nos vida, per fer passar de la mort a la vida plena, per aixecar els caiguts; per això dirà al jove que s´aixequi. Aixecar-se, és la mateixa paraula grega que significa resurrecció. Jesús anticipa amb els seus miracles la resurrecció, la seva i la nostra.
• EL SENYOR EL DONÀ A LA SEVA MARE. Era el dolor de la mare el que l´havia commogut, ara torna el fill a la mare. ¿Pensava Jesús en el goig de la seva mare Maria el dia de la Pasqua?
• Reflexió i pregària: Contemplem la realitat de la mort, la compassió de Jesús al veure la mare viuda, el triomf de la vida sobre la mort, l’anticipació de la resurrecció de Jesús i de la Pasqua. ¿Ens deixem commoure pel patiment del món, sobre tot de les dones? ¿Diem als joves que s´aixequin? ¿Fem al llarg de nostra existència alguns signes de vida que anticipin la resurrecció dels qui estan sota el dolor i la mort? ¿Som testimonis d´esperança?