PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDimecres 14 Setembre 2022
Presència de Déu
M’ha acompanyat des de sempre, fins i tot des d’abans de néixer i existir. Ara em modela dia a dia a través de moltes mans. Em mira a través de molts ulls. Em somriu a través de molts rostres… Percebo la presència de Déu sobretot en els altres.
Llibertat
Llibertat sobretot dels ídols. Cadascú adora els seus, que, posats allà dalt en un altar, cal alimentar cada dia. Són fàcils de reconèixer: si és un ídol esclavitza. Només el Déu veritable allibera plenament
Consciència
En presència del Déu que m’estima recordo el dia passat moment a moment. Rostres, paraules, sentiments… Dono gràcies per tota la llum i la bondat. Demano ser guarit i perdonat per les ombres i infidelitats.
REFLEXIÓ D’AVUI Dimecres 14 Setembre 2022

La paraula de Déu se m’adreça com un encoratjament? O potser com una pregunta oberta? O més aviat és aquella resposta que cercava sense saber on? De cor a cor parlo amb Déu, d’amic a amic, sabent-me entès.
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC