Paraula de Déu
Joan 19,25-27
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
–Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
–Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A mida que apassiona el coneixement de Crist, augmenta el desig d’haver participat en tots i cada un dels moments crucials de la seva vida. Els medites, t’hi fas present en la mida que la imaginació devota ho permet, seguint l’exemple i suggeriment dels grans orants. Tard o d’hora t’adones que una persona sí que sempre hi era: Maria.
• D’aquesta manera, per Jesús arribes a l’entusiasme vers la figura de Maria. Ella va ser la gran presència suplent de la cristiandat sencera.
• Així ella es converteix inversament en memòria, record i companyia del seu fill i, per tant, també es pot afirmar que per Maria s’arriba a Jesús. Les noces de Canà en donen testimoni: “Feu el que ell us digui”.
• A l’evangeli de Joan queda indefinit i misteriós aquest deixeble estimat que està també al peu de la creu com la mare. És potser el deixeble creient, apassionat per l’amor de Jesús, el que reposa el cap sobre el seu pit. Aquest és el deixeble que s’enduu Maria a casa seva des d’aquella hora, des de l’hora de contemplar amb Maria a primera fila el dolor de l’amor fins a la fi.
• També avui, tants cristians comparteixen amb Maria el dolor del món, que persegueixen i combaten amb totes les forces. La Mare de Déu dels Dolors acompanya amb finor i consol la meravellosa solidaritat d’assumir el mal del món, tal com va fer amb Jesús, realment, dreta, al peu de la creu.
Bloc de Pere Codina Gironella 