ESCRIT DEL BLOCDissabte 17 Setembre 2022

L’Obra Completa definitiva amb l’Editorial Destino[modifica]

Els 47 volums de l’Obra Completa, exposats en la Fundació Josep Pla

Article principal: Obra Completa de Josep Pla

Per diverses raons, fracassa el projecte literari amb l’editorial Selecta. Després d’uns anys sense editor, Pla signa un contracte en exclusiva amb l’editorial Destino, dirigida per Josep Vergés, de Palafrugell, per poder editar una nova versió de l’Obra Completa. El primer volum és un llibre inèdit: El quadern gris, veritable síntesi de tota l’obra planiana. Després, vindran altres llibres inèdits, narracions autobiogràfiques, llibres de viatges reelaborats, reculls d’articles, etc. El reconeixement de la nova Obra Completa per la crítica només és el reflex del suport incondicional de milers i milers de lectors de totes les generacions, de totes les ideologies i tots els Països Catalans que, com a mínim des de 1925, havien seguit amb un veritable fervor l’evolució de la seva obra.

L’èxit de públic i de crítica van acompanyar immediatament la publicació de tots els volums de la nova Obra Completa, la que l’escriptor va considerar com la seva obra definitiva. Però les seves posicions polítiques i algunes actituds provocatives van distanciar Pla, durant els últims anys del franquisme, dels sectors més catalanistes i progressistes de la cultura catalana, que veien amb incomprensió les seves reticències davant la transició democràtica i el restabliment de l’autonomia de Catalunya. Tot i això, el reconeixement de l’obra de Josep Pla com una de les aportacions més valuoses de la cultura catalana començava a ser indiscutible: trenta mil pàgines de prosa catalana avalen l’exemple més fecund de la literatura catalana contemporània. L’any 1980, ja en la darrera etapa de la seva vida, Josep Tarradellas li va imposar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Pla morí el 23 d’abril de 1981 al Mas Pla, al nucli de Llofriu, situat al municipi de Palafrugell,[3] deixant publicats 38 volums de l’Obra Completa i bastants papers inèdits, que s’han publicat progressivament després de la seva mort.

Obra[modifica]

Pla és un dels escriptors de la literatura catalana més destacats del segle xx. La seva obra ofereix una visió completa de la societat del seu temps. La major part la va escriure en català, i només circumstancialment ho va fer en castellà (per raons de censura o per poder subsistir), de manera també brillant, gairebé sempre en col·laboracions de premsa, com les cròniques italianes, balcàniques i nòrdiques de la dècada del 1920 al diari madrileny El Sol.

Pla va viure completament dedicat a l’escriptura. La magnitud de la seva Obra Completa (47 volums i més de trenta mil pàgines), que recull tots els seus dietaris, reportatges, articles, assaigs, biografies, novel·les i narracions curtes, tots procedents d’uns 120 llibres diferents, dona una idea de la seva formidable capacitat de treball al mateix temps que dificulta la seva classificació cronològica. Moltes d’aquestes pàgines són el fruit d’un continu procés de reescriptura d’originals de joventut i de la reelaboració i traducció dels articles setmanals que durant gairebé quaranta anys va publicar en castellà a la revista Destino, a més de centenars d’articles publicats en periòdics dispersos.

La seva obra no pot ser concebuda si no és com a Obra Completa. Cada publicació dels llibres independents era una revisió, un canvi. Hi ha una sèrie de moviments de textos entre els llibres de Pla. Els textos formen part d’un tot.[16]

Classificació[modifica]

La classificació temàtica tampoc és fàcil, ja que molts articles apareixen en diferents llocs amb algunes variants, el seu repertori temàtic és molt extens i, sobretot, les fronteres entre els gèneres que va conrear no són pas sempre clares. Ara bé, es pot fer una temptativa d’ordenació segons gèneres (els anys ressenyats corresponen a la publicació original, no pas a la traducció ni a la reedició en l’Obra Completa:

• Narració: Coses vistes (1925), Llanterna màgica (1926), Relacions (1927) són llibres en els quals predomina la narració però que prefiguren i esbossen altres gèneres que posteriorment seran essencials en la seva obra. El carrer Estret (1951, i premi Joanot Martorell), Nocturn de Primavera (1953) i L’herència (1972) són pròpiament novel·les, malgrat la poca consideració que Pla tenia pel gènere de ficció.

• Els dietaris: el dietari és probablement el format planià més valorat per la crítica. Es tracta d’una forma literària poc conreada en la literatura catalana, constituïda per anotacions, observacions i reflexions diàries o periòdiques. Aquest estil proporciona a Pla gran llibertat en l’ús combinat de gèneres diferents: el diari personal, la descripció, la narració, el diàleg, les reflexions personals, el consell al lector, el retrat i l’anàlisi dels costums de la gent i dels pobles. El quadern gris és el dietari que el va consagrar. No es tracta d’un diari autèntic, sinó d’un diari de ficció. Els temes centrals del dietari són el paisatge i la geografia empordanesa, la descripció de la vida quotidiana i l’obsessió per l’escriptura d’un jove aprenent d’escriptor. Els elements autobiogràfics, si apareixen, solen ser recreats. Va publicar uns altres quatre llibres memorialístics: Notes dispersesNotes per a SílviaNotes del capvesprol (1979, Premi de la Crítica de narrativa catalana) i Notes per a un diari (publicat pòstumament). El 2014 es publicà La vida lenta, tres diaris de Josep Pla de 1956, 1957 i 1964.

• L’assaig antropològic i costumista: Els pagesos (1952), El pagès i el seu món i Les hores (1953). Algunes de les pàgines més belles escrites per Pla es refereixen al poble de Cadaqués (Alt Empordà). Pla fou un gran descriptor de la vida marinera, però en els seus escrits sobre Cadaqués aflora també el coneixement precís del paisatge rural i de les parets de pedra seca que predominen en el lloc.

• La biografia: Vida de Manolo (1928), Santiago Rusiñol i el seu temps (1955), Francesc Cambó (1928 – 1930), HomenotsRetrats de passaport i Tres senyors.

• Els viatges: Les illesViatge a la Catalunya VellaItàlia i el MediterraniLes AmèriquesSobre París i França, Cartes de lluny (1947) i Israel, 1957 (1958).

• Reportatges polítics: Polèmica. Cròniques parlamentàries (1929 – 1932), Madrid. L’adveniment de la República (1933) i Cròniques parlamentàries (1933 – 1934) i (1934 – 1936).

En total, 21 volums, gairebé la meitat de la seva Obra Completa, són articles periodístics publicats a Destino, a La Publicitat i a La Veu de Catalunya.

Postguerra en castellà[modifica]

Durant els primers anys del règim franquista, i a causa de la prohibició de l’edició en català, va publicar en castellà les següents obres: Guía de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobús (1942) —considerada com una de les seves grans obres, i que prova el seu brillant domini del castellà—, Rusiñol y su tiempo (1942), El pintor Joaquín Mir (1944), Un señor de Barcelona (1945) i La huida del tiempo (1945). El 1946 va reeditar amb Destino (actualitzant-les) les seves dues primeres obres en català després de la guerra civil (Cartes de lluny i Viatge a Catalunya).

Novament en català[modifica]

L’any 1947, quan la censura li ho va permetre, va reprendre les seves publicacions en català amb Cadaqués, un dels seus llibres més reeixits, publicat per l’editorial Joventut. El 1949, i durant tota la dècada següent, inicià una etapa fonamental de col·laboració amb l’Editorial Selecta de Josep M. Cruzet, durant la qual publica algunes de les seves obres més conegudes com El vent de garbí, El carrer Estret (avui considerada com una de les novel·les més importants de la literatura catalana de postguerra), Girona (un llibre de records), Els pagesos (del pròleg del qual procedeix el mite autoconstruït del «Pla pagès») i Cartes d’Itàlia.

L’any 1980 encara va publicar, per petició expressa de l’abat de PobletMaur Esteva, la Guia fonamentada i popular del monestir de Poblet, amb fotografies de Hildegard Bung, i que ja redactà al mas Llofriu, després de diverses estades al monestir, a les acaballes de la seva producció, tal com relatà l’abat a les notes introductòries de l’obra.[17]

Obra seleccionada[modifica]

1925Coses vistes

• 1925: Rússia. Notícies de l’URSS. Una enquesta periodística

1926Llanterna màgica

1927Relacions

1928Vida de Manolo

• 1928: Cartes de lluny

1929Cartes meridionals

• 1929: Madrid, 1921 (Un dietari)

19281930Francesc Cambó

1931Vint-i-cinc anys de política catalanista (L’obra de Cambó)

• 1931: Madrid. L’adveniment de la República

• 1931: «El sistema de Francesc Pujols. Manual d’hiparxiologia»

1934Viatge a Catalunya

1947Cadaqués

1950Bodegó amb peixos

1951L’illa dels castanyers

• 1951: Pa i raïm

• 1951: Un senyor de Barcelona

1951El carrer Estret

• 1952: Llagosta i pollastre

• 1952: El vent garbí

• 1952: Girona

• 1952: Els pagesos

1953Nocturn de primavera

• 1953: Els anys

• 1953: Les hores

1954Contraban

• 1954: Peix fregit

• 1954: L’Empordanet

1955Cartes d’Itàlia

• 1955: Santiago Rusiñol i el seu temps

• 1955: Els moments

• 1955: Week-end d’estiu a Nova York

1956De l’Empordanet a Barcelona

En el període de total prohibició de publicació en llengua catalana publicà en castellà les obres següents:

1941: Guía de la Costa Brava

1942: Las ciudades del mar

• 1942: Viaje en autobús

• 1942: Rusiñol y su tiempo

1944: El pintor Joaquín Mir

1945: Un señor de Barcelona

• 1945: La huida del tiempo

Obres Completes[modifica]

A partir de 1956 va publicar amb l’editorial de Cruzet la primera sèrie de les seves Obres Completes, que va arribar a 29 volums i en les quals va començar a fer parèixer els seus extraordinaris retrats titulats Homenots. El 1962 es va truncar la publicació amb Selecta a causa del suïcidi de Cruzet que va paralitzar l’editorial i, després d’uns anys sense editor, el 1966 reprèn el projecte de l’Obra Completa aquesta vegada amb Edicions Destino, que dirigia el seu amic, també de Palafrugell, Josep Vergés, i amb el qual ja col·laborava com periodista de la revista Destino des de l’any 1940 i que inclou tots els diaris, reportatges, articles, assaigs, biografies, novel·les i narracions curtes.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: