Paraula de Déu
Lluc 8,4-15
Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Ell els digué, valent-se d’una paràbola:
–Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.
I, acabat de dir això, exclamà:
–Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. Ell respongué:
–A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del seu Regne; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que «mirin bé, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin». La paràbola vol dir això:
»La llavor és la paraula de Déu. Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen cap arrel: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El sembrador, les llavors i les diverses situacions de la terra. La meditació d’avui es podria centrar en les llavors. La finalitat de la paràbola i de l’ensenyament que comunica es centra sobre tot en la recepció de la Paraula, i intenta que el nostre camp, el nostre cor, estigui lliure i ben obert a la sembra.
• Avui, si ajuda, meditem sobre les llavors, en acció de gràcies i petició.
• En una mirada retrospectiva em pregunto quines llavors va sembrar el Senyor en el passat. Aquells moments, temps, persones, testimonis que van arribar al camp de la meva vida. Llavors grans – potser poques – llavors mitjanes, llavors menudes, que moltes vegades tenen un potencial de transformació notable; petites, sí, i carregades d’energia. Gràcies, Senyor, ajuda’m!!
• En una mirada a l’actualitat em pregunto sobre les llavors de vida de seguiment de Jesús que em mouen, o que potser les deixo passar. Llavors de pregària, de servei, de compassió, de rectitud, de solidaritat. Gràcies, Senyor, ajuda’m!!
• En una certa perspectiva de futur quines llavors demano al Sembrador, bon amic, no sols per a mi, també per als altres, per a la nostra església i la societat. Gràcies, Senyor, ajuda’ns.
Bloc de Pere Codina Gironella 