ESCRIT DEL BLOCDilluns 19 Setembre 2022

Josep Pla i els clàssics

Obra d’Horaci

Un dels referents clàssics més potents en l’obra de Pla és Horaci, segons ens indica l’article de Mariàngela Vilallonga.[19] A més que Pla coneixia perfectament la influència enorme en la literatura europea d’Horaci, podríem dir que s’hi podia identificar per dues raons: primerament, perquè la poesia horaciana s’adiu amb el caràcter de l’escriptor empordanès, però també perquè entre els dos tenen bastantes semblances biogràfiques com ara que tots dos eren propietaris rurals amb estudis, van viure a l’estranger per un temps, no es van casar mai i sabien gaudir dels plaers de la vida (menjar, vi, passions amoroses…). En El quadern gris, Pla ja cita a Horaci tot lloant la seva precisa adjectivació:

El que li interessava més a Pla era el seu tòpic de l’aurea mediocritas (terme mitjà, viure dignament sense desitjar més del que podem utilitzar, la daurada mitjania), per això és un tema recurrent a la seva literatura. El trobem al primer capítol de Petits assaigs sobre França, on Pla varia l’adjectiu i l’anomena “dolça mitjania” o també, com a exemple, atribueix al mateix poeta de Venosa l’adjectiu mediocre (entès en el sentit horacià del mot, és a dir moderat, assenyat). Així, podem veure que Pla no s’allunyà mai d’Horaci, com ell mateix ens indica en Italià i el Mediterrani (37,246) “En aquest món poden passar les coses més estranyes. En aquest com en tots els aspectes de la concepció del món, no m’he mogut mai del vell Horaci”.

A més a més, hi ha tres temes clàssics en els quals Pla s’hi estén a la seva obra: Són el vi, que el trobem a Per passar l’estona: “El vi, element inseparable de la vida” (36,300) on recorda que el vi proporciona plaer a l’home tot basant-se en Montaigne i Plató, com ens diu Glòria Casals Arxivat 2015-06-13 a Wayback Machine.:[20] “Quan Pla parla de coses de la vida quotidiana, porta a col·lació una àmplia gamma de personatges amb majúscules i d’anècdotes cultes. Parlant del vi surten Plató, Horaci, Cató, i Montaigne” seria una mena de simplificació de les coses solemnes però alhora quotidianes; les roses, a Sobre les roses, tot lligant-lo amb el tòpic, també horacià, del carpe diem: “I després hi ha la interpretació d’Horaci, el carpe diem aprofita l’ocasió abans que sigui tard, cull les roses de la vida”; i finalment tenim el tema de les fonts, a Les hores en el capítol “Primavera: les hores”, on s’hi fa una recreació de dues odes horacianes. També fa aquesta aportació tot citant Horaci: “La tradició de les fonts és antiquíssima i en el nostre món occidental la pedra blanca d’aquesta tradició és Horaci”. Per tant, com ens diu Glòria Casals Arxivat 2015-06-13 a Wayback Machine., Pla empra una tècnica molt ben pensada a l’hora de tocar aquests temes: “Als escrits de Pla les coses solemnes són tractades sense cerimònia i les coses elementals reben tota mena de suport cultural. Aquesta inversió obligatòria sembla un cas d’allò que els clàssics anomenaven hísteron próteron, la figura retòrica que consisteix a invertir l’ordre d’una seqüència lògica. En Pla les inversions són de tractament, perquè ocupen el primer lloc les notes culturals en temes de la vida quotidiana i a la inversa, passen davant els comentaris col·loquials en temes ben definits culturalment”. Pla també va utilitzar recursos plenament clàssics com ara la captatio benevolentiae (o falsa modèstia) en els casos d’Articles amb cua (31,247-269) i El carrer Estret: el pròleg és tot ell pensat a partir d’aquest recurs.

Patrimoni literari[modifica]

La Fundació Josep Pla, que té la seu a Palafrugell, organitza diverses rutes que recorren els llocs que Josep Pla va descriure o va tenir com a predilectes. En la ruta per Palafrugell comença la visita guiada en la mateixa Fundació on es passa un audiovisual de l’escriptor i la seva trajectòria vital i literària. Un cop acabada la visita, comença la ruta guiada. Primer de tot passarem pel carrer Torres Jonama número 56, on la família Pla va anar a viure l’any 1904; seguidament passarem pel carrer estret, aquell carrer que deia Pla que estava fet a la mida de les tartanes i que per les seves voreres, no hi podia passar cap home voluminós. El carrer en forma de serp, del qual no en podem veure la sortida perquè fa una corba. Tot seguit anirem cap a Plaça Nova, antic olivar fora de muralles, on s’hi troba el Cercle Mercantil (antic casino de la classe benestant que tancà l’any 1988 i el Centre Fraternal (que encara està en ple funcionament).

Si el que realment volem és notar el vent de tramuntana sobre el rostre, aquest vent que tantes vegades va descriure Josep Pla, un vent que dona caràcter al paisatge i imprimeix alegria a les persones, ens decantarem per fer una visita a l’impressionant paisatge de feixes de pedra que conformen les muntanyes de Cadaqués. Espais escrits ens regala un petit fragment de Pla on arriba a descriure aquestes pedres com a enormes cementiris de parets seques que van estar ocupades per les vinyes que, com diu Pla les vinyes ja no ressuscitaran mai més. Si volem entendre com va ser el seu primer contacte amb Girona, Espais Escrits ens torna a regalar un fragment de Pla en el qual parla de la impressionant monumentalitat de Girona: Anàvem passant el carrer de Pedret quan de sobte Girona se’ns presenta, sobre l’arc de la tartana, amb tota la seva impressionant monumentalitat.

La Fundació Josep Pla ens ofereix diverses rutes d’un autor, Josep Pla, que es va caracteritzar per descriure el paisatge de manera molt detallista, minuciosa, a voltes, fins i tot obsessiva. Una de les rutes interessants per fer és la ruta Josep Pla a Pals. Després de veure l’audiovisual de presentació a la Fundació, anireu fins a Pals i allà, s’iniciarà la passejada pel Pedró passant per la Torre de les Hores, l’església de Sant Pere, per la muralla fins al mirador Josep Pla, des d’on podreu veure el Montgrí i les Illes Medes. És justament en aquest punt on Josep Pla portava els seus convidats i els mostrava la millor vista de l’Empordà: «L’Empordanet s’ha de veure des del Pedró de Pals» deia Pla.

Una altra ruta que no es poden perdre els amants de la literatura de Pla és la Ruta per Calella de Palafrugell que també ens ofereix La Fundació. En aquesta oferta ens centrem en els espais de Calella i n’ampliem el recorregut pel camí de ronda fins a la Marineda. El punt de trobada és a l’Oficina de turisme de Calella. Seguidament iniciareu la passejada al mirador de Ses Burricaires, passareu pel Port Bo i anireu fins a la Platja del Canadell, passant arran d’aigua per la terrassa de Can Genís. Després enfilareu pel camí de ronda, fins a la Marineda i tornareu cap a Calella. Pel que fa a aquest paisatge deia Pla: «Confesso que tinc una certa debilitat per Calella de Palafrugell. En realitat forma part molt directament del meu poble. És un dels llocs que tenen més gràcia de la nostra costa nord. És un poble prodigiosament bonic, sobretot vist des del mar.»

Finalment el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret i la Fundació Josep Pla ens proposen explorar la relació de l’escriptor amb el jaciment arqueològic d’Ullastret.

Es tracta d’una ruta literària que ens apropa a la realitat de les primeres excavacions, en un indret preciós de la geografia catalana, a través de l’impacte de la paraula. La Ruta Josep Pla a Ullastret consistirà en una passejada pel Puig de Sant Andreu. A través del patrimoni cultural, literari i arqueològic, i el natural, ens acostarem al que va ser la trobada de Pla amb els primers arqueòlegs que van excavar en el jaciment.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: