Paraula de Déu
Lluc 8,16-18
Jesús va dir a la gent:
Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i no s’hagi de conèixer.
Mireu, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Mateu i Marc, en el capítol que dediquen a les paràboles (Mt 13 i Mc 4) il·lustren sobretot el misteri del Regne de Déu (dels cels) que s’atansa. En canvi Lc, en les moltes paràboles que utilitza al llarg del seu evangeli, se centra en la vida cristiana i i la il·lustra mitjançant quadres o escenes de la vida de cada dia que il·luminen situacions i anècdotes que proporcionen ensenyaments pràctics per als cristians als quals s’adreça aquest evangeli. El breu fragment de Lc que llegim avui descriu les paràboles de Jesús com la llum que ens ensenya la manera com hem d’escoltar les paràboles i com ens han d’il·luminar el camí: “fixeu-vos com escolteu perquè als qui tenen, Déu els donarà encara més, però als qui no tenen Déu els prendrà fins i tot allò que es pensen tenir”. La frase pot semblar escandalosa. Tanmateix, el fons de l’ensenyament de Jesús és que les paràboles ofereixen un aprofundiment del què els cristians poden haver rebut. Són una forma de consolidar la llum del que hem escoltat en l’ensenyament de Jesús que hem sentit. La metàfora paradoxal de “la llum que hem escoltat” ens ha d’ajudar a valorar el do de la llum (la fe) que no deixa de ser un do que està per damunt de qualsevol altre do. L’Evangeli segons Joan ho formula d’una manera molt acurada: “si la llei fou donada per Moisès, el do de la veritat ens ha arribat mitjançant Jesucrist” (Jn 1,17)
Bloc de Pere Codina Gironella 