Paraula de Déu
Lluc 8,19-21
La mare i els germans de Jesús van arribar on ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va dir:
–La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
Ell els respongué:
–La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Pertànyer a la família de Jesús no és qüestió de privilegis. La família de Jesús tampoc no funciona a base de cercles tancats, accessibles només a alguns. És una família de portes obertes i, sobretot, de cor obert. Això és el que volia dir la mateixa Església quan proclamava, solemnement, en el concili Vaticà segon, ara fa més de cinquanta anys (en la seva constitució pastoral Gaudium et Spes): “Goigs i esperances, tristeses i angoixes, dels homes i dones del nostre temps, especialment dels més pobres i necessitats, són goigs i esperances, tristeses i angoixes dels deixebles del Crist. I no hi ha res que sigui veritablement humà que no trobi ressò en el seu cor”. De fet, en aquesta qüestió, és ben possible que ens emportem moltes sorpreses: molts dels que semblaven ser-hi, no hi són; i d’altres, que hom consideraria allunyats, sí que hi són… I és que, de fet, la condició per tal de formar part d’aquesta família és la d’escoltar la paraula de Déu i complir-la. Això ens pot eixamplar el cor i agrair tantes llavors de Regne sembrades a tot arreu –fins allà on no sospitaríem. També hi ha una altra característica important de la família de Jesús: tothom qui n’és desitja que la gent s’acosti a Jesús, sense témer passar a un “segon pla”. No s’hi valen les enveges ni les ganes de passar per davant dels altres. Finalment, l’episodi que avui llegim a l’evangeli podria semblar com un acte de “distanciament” de Jesús respecte a la seva mare; però, de fet, és el millor elogi que el seu Fill podia dedicar-li: què va fer Maria, sinó escoltar la Paraula de Déu i posar-la en pràctica? Segur que Jesús, quan parlava de les condicions de ser de la família de Jesús, pensava en ella…
Bloc de Pere Codina Gironella 