Paraula de Déu
Mateu 9,9-13
Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:
—Segueix-me.
Ell s’aixecà i el va seguir.
Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús passant davant del lloc per on recaptaven impostos… No hi podia haver un lloc ni un ofici més odiós per a un jueu. Li recordaven el seu estat de submissió a l’imperi –apart de sentir-se en mans de lladres sense escrúpols que se n’aprofitaven… Però Jesús es fa trobadís allà on algú pot començar una vida millor. “Vine amb mi” –li diu a Mateu. I aquest passa d’una taula (la de cobrador d’impostos) a una altra (la taula del convit amb altres cobradors d’impostos i pecadors). Dues taules ben diferents. En una hi ha odi, solitud, tristesa, sentiment de superioritat (tant se val que sigui la superioritat de qui té la paella pel mànec com la de qui, tot i estar sotmès, és i es sent superior a qui l’explota)… En l’altra taula, en canvi, hi ha festa, igualtat, alegria, el goig de compartir… Davant del gest de Jesús i el de Mateu, que accepta la invitació de Jesús, no hi manquen els envejosos que no poden entendre el comportament del Mestre. A tots ells els diu Jesús: “és amor el que vull, i no ofrena de víctimes”. En el seu escut episcopal, el papa Francesc es fa ressò d’aquest episodi. Hi llegim: miserando atque eligendo –tenint misericòrdia i elegint… Són paraules d’un comentari de Beda el Venerable a aquest episodi de l’evangeli de Mateu. Jesús sap de quina pasta estem fets i ens regala a dolls la seva misericòrdia (miserando); però, malgrat tot, ens escull (eligendo), compta amb nosaltres, per ser deixebles seus… Mai no serem prou agraïts davant de tanta Bondat!
Bloc de Pere Codina Gironella 