Paraula de Déu
Lluc 9, 18-22
Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà:
– Qui diu la gent que sóc jo?
Ells respongueren:
– Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.
Ell els preguntà:
– I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respongué:
– El Messies de Déu.
Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.
Jesús afegí:
– Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• 1) «Qui dieu vosaltres que sóc?» Aquesta pregunta no és només una pregunta feta a Pere, és una pregunta que el Senyor fa a cadascun dels seus seguidors: «i tu, qui dius que sóc?»
• Em puc aturar en aquesta pregària, potser davant una imatge de Jesús, i deixar-me preguntar per ell: «i tu, qui dius que sóc?»
• 2) «El Fill de l’home ha de patir molt»: un cop reconegut Jesús en la seva fondària, ell mateix ens posa de seguida davant la seva condició de sofrent, de persona que viu contínuament en el lliurament de si mateix, de ser rebutjat…
• Em puc aturar per preguntar-me: seguir Jesús, per a mi, ¿és simplement quelcom extern, superficial, que no afecta la meva vida? ¿O sé que segueixo un Senyor que va pel camí de la donació de la seva vida per amor de nosaltres?
• i em puc preguntar: ¿com puc seguir-te més de prop, Senyor Jesús, també en el teu camí de donació i de servei que porta la creu?
Bloc de Pere Codina Gironella 