Té, en aquests moments, 75 anys, és un escriptor consagrat per la crítica i estimat pels lectors, amb més de mig segle de periodisme gairebé ininterromput al seu darrere i una edició d’obres completes en curs de publicació. Les angoixes econòmiques patides en diferents èpoques de la seva vida ja han estat superades. No té esposa ni fills. Els diners estalviats, l’explotació del patrimoni familiar i la mantinguda venda dels seus llibres, tant nous com vells, li permetrien viure de renda. Després de ser atès durant uns dies en una clínica de Barcelona, torna a casa, recuperat. El seu analista de Palafrugell, Frederic Sunyer, el va a veure i s’interessa pel que li han dit els metges de Barcelona: «M’han dit que no fumi i que no begui». «I ja ho farà?», li pregunta. «No. Si no fumo, no bec, ni prenc cafès, no podré escriure i si no escric, per què he de viure?».
La passió per l’escriptura marca la biografia de l’autor d’El quadern gris, l’escriptura i la independència personal. Deu anys abans de l’infart, anota en el seu dietari íntim: «És evident que la cosa que m’ha apassionat —fins al deliri— ha estat el meu ofici. Ho he sacrificat tot al meu ofici, però potser encara hi ha hagut una cosa que m’ha apassionat més: la meva llibertat, íntima i pública. Davant d’això, tot el restant ho dono per una pipada de tabac.»
Però l’alcohol, el cafè i el tabac no li acabaran la vida. El fetge i els pulmons aguantaran. «Té un fetge de trasplantament», diu Frederic Suñer. Als 82 anys, se li declara una anèmia molt forta, que és a punt d’endur-se’l. Menjava poc. Se’n refà, però la vista li comença a fallar. Fa, presumiblement, unes cataractes, però no es preocupa d’anar a l’oftalmòleg. Cada cop li costa més llegir i escriure. Encara té esma per fer un volum sencer de l’Obra Completa, els Darrers escrits. Arriba al final del volum sense forces per continuar. Som a final del 1980 i no menja pràcticament res. Escriu unes notes curtes, els primers mesos del 1981. No pot fer la nota llarga a la qual més de mig segle de periodisme l’havia acostumat. Es nega a ser atès durant un període llarg en una clínica i a ser intubat. Sense poder ni llegir ni escriure, perd les ganes de continuar vivint. Morirà el dia 23 d’abril de 1981, un mes i mig després d’haver fet els 84 anys. Si parleu amb els amics que van presenciar aquesta etapa final de la seva vida, us diran que, segons la seva impressió personal, Josep Pla es va deixar morir en veure que ja no podia continuar escrivint més.»
Bloc de Pere Codina Gironella 