Paraula de Déu
Lluc 16, 19-31
Jesús va dir als fariseus:
Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:
– Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
Abraham li respongué:
– Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
El ric va insistir:
– Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
Abraham li respongué:
– Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
El ric insistí encara:
– No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
Abraham li digué:
– Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Ja fa uns dies que els episodis evangèlics incideixen d’una manera més concreta en el tema material i de “justícia social”.
• La societat d’avui viu temps convulsos. Molts incidents estan minvant el nostre sistema de vida i poder adquisitiu. El Papa Francesc ja fa temps que denuncia l’actual sistema econòmic globalitzat centrat en els diners i conclou que «quan falta la feina, falta la dignitat».
• La coneguda paràbola que ens relata l’Evangeli d’avui és potser la que més dramàticament ens descriu la tragèdia amarga que es repeteix generació rere generació: un dels obstacles més greus perquè s’imposi entre els homes una veritable fraternitat és l’afany de possessió que s’apodera de l’home.
• Per aquell que no coneix la necessitat, la vida és com una festa, un esplèndid banquet. Precisament aquesta seguretat i el gaudir despreocupat dels seus béns és allò que deshumanitza profundament el ric i el pot tornar cec, superficial i inconscientment cruel. El pensament de Jesús és clar. Aquesta mena de “classisme” que crea el ric i l’aïllament en què es tanca, l’allunyen de la fraternitat humana.
• La temptació de viure preocupat per la meva parcel·la de benestar, pot allunyar-me potser de treballar per aquesta «justícia social» tan necessària per construir el Regne de Déu?
• Qui segueix Jesús es va fent més sensible al patiment del qui troba pel camí. S’acosta al necessitat i, si és a les seves mans, intenta alleujar la seva situació.
Bloc de Pere Codina Gironella 