(Lluís Bonada: «Una vida dedicada a l’ofici d’escriure», pròleg del llibre Josep Pla. Biografies. Barcelona: Empúries, 1991)
La buidor que troba en el món universitari no el priva, en canvi, d’adaptar-se a un altre ambient que ha d’acabar canalitzant la desorientació intel·lectual de joventut: l’Ateneu Barcelonès, amb la seva biblioteca i, sobretot, amb les tertúlies que en aquell moment s’hi mantenen diàriament sota l’animació tàcita del doctor Joaquim Borralleras i amb personatges com ara Josep M. de Sagarra, Eugeni d’Ors o Pere Rahola. De fet, Joaquim Borralleras i Alexandre Plana seran els seus guies tant per accedir al món cultural barceloní com perquè ell mateix aclareixi el sentit i les possibilitats de la pròpia vocació literària que, cada vegada més, deixa de ser un capritx d’adolescència i es converteix en una dedicació professional.
S’incorpora a La Publicitat com a redactor anònim, però ja el 1920 és nomenat corresponsal a l’estranger. Comencen així els anys de formació literària i política. Amb Léon Daudet, Maurici Barrès i Charles Maurras, comparteix l’admiració creixent per Stendhal, que esdevé un dels seus escriptors preferits, al costat de Montaigne, Sterne, Baroja, Maupassant o Proust.
Durant els anys vint, viatja contínuament per Europa com a corresponsal. De fet, entre 1924 i 1927 es converteix en un exiliat a causa del procés militar que se li aplica per un article crític amb la política del general Primo de Rivera. Els seus escrits denoten una peculiar capacitat per reflexionar sobre la realitat. Així, el paisatge, l’art, la gastronomia o l’ésser humà del país on es troba són analitzats com a símptomes d’una manera d’estar en el món. Malgrat la seva joventut, es converteix en la màxima figura de la premsa barcelonina, amb un estil incisiu, però planer, antiretòric, allunyat del Noucentisme.
Bloc de Pere Codina Gironella 