Paraula de Déu
Lluc 9,51-56
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.
En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li:
– Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?
Però Jesús es va girar i els renyà. I se n’anaren en un altre poble.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús “resolgué” pujar a Jerusalem: L’expressió connota endurir el rostre, parar la cara, no escapolir les contrarietats, sabent i encaixant el que poden comportar. Hom imagina els sentiments contradictoris que degueren de passar pel cor humà de Jesús en les seves llargues estones de pregària, fins que pren la decisió.
• És un camí vers el Pare, una mena de sortida d’ell mateix, de la seva terra coneguda i apamada. Un camí vers allò nou que desconeix, que pot ésser complex i dolorós… rere el qual s’hi troba el Pare, l’arribada del Món Nou on es fan del tot presents la Solidaritat i la Misericòrdia.
• És “camí” de Jesús, però d’un Jesús acompanyat dels seus amics, els seus deixebles.
• I, d’entrada… mala acollida a Samaria: El viatge comença malament! El deixeble, que no se n’entera massa, ple del zel de Déu, ja vol fer baixar foc del cel. El pla de Déu es realitza sense violència, encaixant el fracàs i la creu. El “foc” inquisitorial no és l’estil de Jesús. El Mestre és ferm i decidit, però no intransigent. Novament rere d’aquesta catequesi s’hi amaga la història de tants rebuigs que patiren Jesús i els deixebles; la de tants predicadors que són rebutjats, i als quals els costa d’encaixar el poc èxit de la seva predicació.
Bloc de Pere Codina Gironella 