Josep Pla: Sis amics i una amant, de Xavier Febrés (Empuries, 2019)
Josep Pla és el que ell mateix va definir com un homenot. Va deixar unes Obres Completes de més de 30.000 pàgines; encara segueixen apareixent inèdits, com el dietari amb prou feines retocat publicat sota el títol La vida lenta o la correspondència recollida a Fer-se totes les il·lusions possibles. La masia de Pla és a punt d’entrar a la mateixa divisió que el bagul de Pessoa o la còmoda de Cortázar. També es va crear un personatge de pagès sorneguer i descregut, allunyat de la societat literària del seu temps, conservador i rondinaire.
Xavier Febrés, escriptor i periodista cultural, veí de Palafrugell durant una mica més d’una dècada, ja havia escrit alguns llibres sobre Pla: Josep Pla, biografia de l’homenot (1990), La vida de Josep Pla a l’Empordà (1991) o Les dones de Josep Pla (1999), així que és un tema que ha tractat des de diversos angles i sobre el que ha treballat molt. Al volum que ens ocupa traça un retrat de Pla com un buidatge o màscara mortuòria en parlar-nos no d’ell, sinó d’alguns dels seus amics, especialment dos dels seus mecenes i l’editor que va acabar donant forma a la seva Obra Completa tal com la coneixem ara. Abans també fa un suggestiu retrat de l’entorn social on neix i creix Pla: el Palafrugell que creix en la bonança de la indústria del suro i l’aparició d’una pròspera burgesia comercial i cosmopolita, no només allà, sinó a altres ciutats de l’Empordà que Febrés truca les ciutats del suro.

Això és molt interessant, perquè fa un gir a com s’ha vist Pla fins ara. Se’l presenta com l’hereu d’uns petits propietaris rurals, però Febrés ens diu que ja el seu pare havia abandonat el Mas Pla i s’havia construït una casa al carrer Sol a Palafrugell i la seva fortuna es basava en una fàbrica de maons i una altra de embotellar gasosa, que vendria. És per això que podeu enviar el vostre fill a estudiar el batxillerat a Girona ia la Universitat a Barcelona. Si no, Pla s’hauria quedat a estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell. No només això, gràcies a les connexions familiars aconsegueixen que Joan Miquel Avellí, propietari de Manufacturas del Corcho, una altra empresa de Palafrugell, contracti Pla per a la seva filial comercial londinenca, cosa que permet Pla anar a viure una temporada a Leeds i això li de tranquil·litat per escriure. Fins i tot finança els primers llibres. Pla, presentant-se sempre com un outsider, algú que comença al difícil ofici de la premsa barcelonina de llavors, va obviar tot això.
Va parlar una mica més d’Alexandre Plana, un amic que fa a l’Ateneu Barcelonès, crític de teatre i literari, que influeix decisivament en la simplificació del seu estil, en aquesta eina alhora dúctil i senzilla que en serà la prosa. Pel que sembla es distancien quan Pla descobreix que l’altre és homosexual. També va parlar Pla a la seva obra de Sebastià Puig, l’Hermós, un pescador de Palafrugell que podia ser el resum d’aquests tipus primaris, aferrats a la terra ia la natura que Pla glossaria, els pescadors i els pagesos. Pla va dedicar gairebé tota la segona meitat de la seva vida a fer oblidar el corresponsal cosmopolita i dandy, de pèl engominat i cigarret penjat del llavi inferior, que va ser abans de la Guerra Civil. És curiós, però sembla que aquest fals pagès que s’instal·la al Mas Pla de Llofriu no és gaire lluny del Carlos Barral que divendres abandona la seva oficina i se’n va a Calafell a vestir-se de llop de mar fins al dilluns següent.
Febrés retrata també Josep Martinell, que podria ser un Pla més d’estar per casa, més conformat amb el seu destí, llunyà deixeble o epígon de l’homenot i dos dels seus mecenes. L’habilitat de Pla per buscar algú que li pagués les coses mentre escrivia seria molt admirat per Andy Warhol. D’aquests estaria bé destacar Manuel Ortínez, que estava en un cercle d’empresaris del cotó que ara també ha recollit Jordi Amat a El fill del xofer i que faria pensar Pla que estava en un cercle influent, proper al poder. No hi pot faltar aquí Vergés, l’editor que acollirà Pla a Destino i que acabarà reeditant i reelaborant l’obra de Pla a les seves Obres Completes, fins i tot quan aquest ja havia mort i que va començar a ser qüestionat quan van aparèixer joves estudiosos del mestre i es van plantejar si els mètodes de Vergés no eren arbitraris i poc fonamentats.
L’amant és Aurora Perea, de la qual Febrés no diu res perquè se sap molt poc, però que va ser molt decisiva a la vida de Pla, que es va presentar sempre com un misogin, un solter militant, que no va dubtar de deixar insinuacions molt clares en les seves obres de ser assidu dels bordells -a Navegació de cabotatge, són fins i tot descarades- i no creure en l’amor. Pla va viure 5 anys amb Aurora sense estar casats, el 1940, ni més ni menys. Després ella se’n va anar a Buenos Aires i ell va anar fins allà dues vegades per veure-la. La nomena sovint a Notes per un diari i al recent La vida lenta.
En resum, és un retrat diferent i amè d’algú que no només va aixecar una obra que resumia tot el país i el temps que li va tocar viure, sinó que va construir un personatge, una màscara que ha amagat la persona fins i tot quaranta anys després de la seva mort.
Bloc de Pere Codina Gironella 