
Paraula de Déu
Lluc 10,17-24
Unpublished
Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien:
–Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom.
Jesús els digué:
–Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.
En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué:
–T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.
»El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué:
–Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• També hi ha moments alegres a l’evangeli, moments de plenitud, jornades de feina ben feta i amb bons resultats. Així se senten els setanta-dos deixebles que tornen, amb ganes de compartir i gaudir plegats de l’èxit. És el moment de donar gràcies i esperar un bon fruit.
• Donar gràcies impedeix apropiar-se de l’èxit de manera desmesurada o atribuir-se completament el mèrit sobre el resultat. A més de mostrar humilitat, cal també saber que treballem com a “nans a lloms de gegants”; altres abans que nosaltres van preparar el camí i van fer part de la tasca, esperem que “a lloms nostres” altres la continuïn.