ESCRIT DEL BLOCDimecres 5 Octubre 2022

EL MATTIMONI.

Quan un home i una dona s’enamoren, Déu els ofereix un regal: el matrimoni. Un do meravellós, que té en si mateix el poder de l´amor diví: fort, durador, fidel, capaç de recuperar-se després de cada fracàs o fragilitat

Mirem els joves sempre amb un somriure: ells tiraran endavant el que hem sembrat. Un ancià no pot ser feliç sense mirar els joves, i els joves no poden avançar a la vida sense mirar els ancians.

Amb la malaltia, amb la vellesa, la dependència creix i ja no som autosuficients com abans. Però també aquí madura la fe, també hi és Jesús amb nosaltres, també d’aquí brolla aquesta riquesa de la fe ben viscuda durant el camí de la vida.

Expresso la meva proximitat als ferits i als afectats pel terratrèmol al Afganistan, i prego especialment pels que han perdut la vida i per les seves famílies. Espero que amb l’ajuda de tothom es pugui alleujar els patiments de la població.

Hem de viure amb la mirada posada al cel, com els deien els beats Maria i Luis Beltrame Quattrocchi als seus fills, afrontant les fatigues i les alegries de la vida “mirant sempre per sobre del sostre”.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: