►PERÒ ENCARA NO T’HAS ADONAT QUE…
Que la teva presència és un regal per al món.
Que ets una persona única i diferent a totes les altres.
Que la teva vida pot ser el que tu vols que sigui, depenent del camí que triïs.
Que has de viure-la amb sentit comú, honradesa i fe, i no limitar-te a consumir temps.
Explica les teves benediccions, i no només els teus problemes, i veuràs que hi ha respostes dins de tu!
Acull, comprèn, perdona, sigues valent, sigues fort.
No t’imposis límits, els teus somnis estan esperant fer-se realitat, si confies en Déu i en tu mateix.
No deixis les teves decisions importants a l’atzar, esforça’t per arribar al cim, a la teva meta, però per això compta amb l’oració i el tracte assidu amb Déu.
Res no fa perdre més energia que estar donant sempre voltes a les preocupacions. És clar que existeixen, però posa el que estigui de la teva part i començaràs a veure la llum!
Mentre més temps portes un problema al damunt, més pesat es torna; per tant, decideix-te a solucionar-lo al més aviat possible.
Comparteix les teves inquietuds i deixa’t ajudar, no vagis de quixot pel món. Viu la vida amb serenitat, no amb lamentacions. Si t’instal·les en les lamentacions, soluciones alguna cosa?
Recorda que una mica d’amor pot durar molt de temps. Recorda que bastant d’amor pot durar per sempre. Recorda que l’amistat és la més sàvia de les inversions.
Els tresors de la vida són les persones amb una indissoluble amistat. Per això, obre’t a la vida.
El que hagi succeït importa poc, pertany al passat.
Aixeca’t, proclama la teva decisió plena de viure mirant cap a endavant i veuràs la vida d’una altra manera: des dels ulls de la fe en Déu. Recorda que tu ets molt més gran que els teus problemes.
L’amor no es pensa, se sent, es viu i es fa expressiu.
L’amor de veritat, el de Jesús, és aquell que comença per un mateix, acollint la pròpia vida i compartint-la, donant-la. És aquell que gasta molta sinceritat, que és el camí més directe per arribar a trobar Déu, i deixar-se trobar per Ell.
L’amor de veritat és una entrega de la pròpia existència pensant en els més necessitats, en el servei i el compromís de donar veu i ser veu per als qui no tenen veu. L’amor de veritat no mira enrere, sinó és per aprendre les bones lliçons de la vida, i voler-les superar en un nou marc que no amaga les dificultats, sinó que les entoma i les afronta.
L’amor de veritat és un signe evident i clar de la presència de Déu, i per tant, del que aspirem els cristians, és a dir, de dir-nos germans i viure com a fills d’un mateix Déu que compta amb nosaltres per bastir la nostra vida, la nostra historia, la casa comuna d’aquest món i la nostra Església, a la llum de l’esperit fraternal de l’Evangeli.
. . .SOM PER L’AMOR DE VERITAT.
Bloc de Pere Codina Gironella 