Paraula de Déu
Deuteronomi 8,7-18
Unpublished
Moisès va dir al poble:
»El Senyor, el teu Déu, et porta a un país fèrtil, un país de rierols i de fonts, on les aigües abismals afloren per les valls i les muntanyes; un país de blat i ordi, de vinyes, figueres i magraners; un país d’oliveres, d’oli i de mel; un país on no menjaràs el pa racionat, on no et mancarà res; un país on hi ha pedra de ferro i on podràs extreure coure de les muntanyes. T’alimentaràs fins a saciar-te i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t’haurà donat.
»Guarda’t d’oblidar el Senyor, el teu Déu: no deixis de complir els seus manaments, les seves prescripcions i els seus decrets que avui et dono. T’alimentaràs fins a saciar-te, edificaràs cases confortables i hi viuràs, es multiplicaran els teus ramats de vaques i d’ovelles, acumularàs plata i or, i multiplicaràs tots els teus béns. Mira llavors que no s’enorgulleixi el teu cor i t’oblidis del Senyor, el teu Déu, que t’ha fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. Ell t’ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d’aigua de la roca dura; en aquest mateix desert, ell t’ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T’afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir. Llavors, quan hauràs aconseguit aquesta prosperitat, no pensis dintre teu que ha estat per la teva força i pel vigor de les teves mans. Recorda que és el Senyor, el teu Déu, el qui t’haurà donat la força necessària per a aconseguir aquests béns, complint així el compromís de l’aliança que va jurar als teus pares, tal com el compleix avui.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Cada 5 d’octubre el calendari litúrgic ens convida a celebrar una jornada preciosa que és força desconeguda. Val la pena que hi posem atenció i intenció. Són les Témpores d’acció de gràcies -i petició-.
• En acabar la collita, la comunitat es reunia per donar gràcies a Déu pel fruit de la terra, -que és recompensa del treball i garantia de benestar- i per demanar que beneís la llavor que s’havia de sembrar -que és esperança i confiança-.
• És una fita per no perdre la memòria: recordar -tornar a passar pel cor- i ser-ne conscients de tot el que hem rebut, el que tenim i el que tindrem, com un do rebut de Déu.
• Avui, doncs, donem gràcies per…
• … les persones que formen part de la nostra vida, … per les que són capaces de treure el millor de nosaltres -i també per les que en treuen el pitjor-, … per la fraternitat que fa flaire de Bona Notícia -Evangeli!-, … per les sacsejades que ens desvetllen, … per la justícia, la cura i la dignitat, … per la resistència que ens porta a romandre.
• Continua… Tu, per què en dones GRÀCIES avui?
Bloc de Pere Codina Gironella 