
Paraula de Déu
Gàlates 3,7-14
Unpublished
Germans, sapigueu que els qui creuen són fills d’Abraham. L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient. Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi. Ara bé, ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè, segons diu l’Escriptura, viurà el qui és just per la fe; la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe, ja que, també segons l’Escriptura, qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul. Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L’amor de Déu, el seu desig per la seva obra és el què, malgrat que l’home li ha girat l’esquena al llarg de la història, fa que intenti un nou pacte amb ell. Torna a trucar a la seva porta i, com sempre, resta a l’espera; l’ha creat lliure!
• Déu va escollir, pel seu pacte, un home senzill i bo, Abraham, a qui sols li va demanar confiar en Ell, tenir fe. Va voler que aquesta aliança d’Ell amb l’home s’estengués a tota la humanitat. Que fossin beneits tots els pobles, els seus pobles, en beneir-lo a ell.
• El Senyor tan sols demana tenir fe, creure que Ell és el nostre Déu, el nostre Pare. Conèixer la nostra filiació, agrair que la nostra vida parteix d’Ell i s’encamina, amb Ell, cap a Ell per tornar a ser U com al principi, per a fer més forta la seva aliança.
• Tenir fe és confiar, disposar-se a ser la seva voluntat, lliurement, no seguir-lo sols pel compliment de la llei, de les normes establertes per l’home, que en condicionen la llibertat i, el fan creure que es pot assolir a Déu amb el propi esforç i no, amb la disposició d’obertura del cor per a rebre’l gratuïtament.
• La vida de Jesús ens va anar alliberant del pes de la Llei, en mostrar-nos quan bo, compassiu i benigne era el Pare i, amb la seva vida crucificada, de nou va establir l’aliança, tan desitjada per Déu des de sempre. Des de la creu va escampar la benedicció a tota la humanitat.