
Paraula de Déu
Mateu 18,1-5.10
En una ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:
– Qui és el més important en el Regne del cel?
Jesús va cridar un infant, el posà enmig d’ells i digué:
– Us ho asseguro: si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel. I qui acull un infant com aquest en nom meu, m’acull a mi. Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• En tot grup humà sempre hi haurà els clàssics “trepes”, que volen pujar per damunt dels altres, encara que sigui trepitjant… que volen passar per davant… que volen sortir, com sigui, a la foto. En tot grup humà –fins i tot en els grups eclesials, que (pel que sembla) haurien d’estar immunitzats contra aquesta temptació. Temptació, per cert, persistent (no és l’única vegada que enxampem els deixebles discutint sobre qüestions de preeminència); i, de vegades, amagada sota capa de bé (com és el cas quan ens diem a nosaltres mateixos, enganyant-nos: “¡No! Si, en el fons, el que volem és ajudar els altres…!”). Jesús agafa, com sempre, el toro per les banyes. Ell és un veritable profeta –en gestos i en paraules. Provocativament, posa un infant enmig dels deixebles. Un infant. Ho fa no per desvetllar en ells sentiments de simpatia o de tendresa sinó pel fet que, en aquell temps i en aquella cultura, i juntament amb les vídues, un infant era membre d’un col·lectiu mancat de tot dret i fins de la possibilitat de reclamar-lo. Val a dir que in-fans, etimològicament, és el qui encara no ha arribat a l’ús de la paraula. Voleu saber qui és el més gran? -els pregunta. Ho volem saber nosaltres? –ens pregunta. Doncs, els petits, els pobres, els febles… els últims! Ells… i els qui es fan com ells. Més clar, aigua. Més encara, ells són també els qui estan més a prop del Pare del cel (“els seus àngels el veuen constantment cara a cara”). Per tant, si volem estar a prop del Pare hem d’estar a prop d’ells.