La fe del carboner
Editorial del Full Parroquial del Bisbat de Girona
Conta una història antiga que un dia el diable va preguntar a un pobre carboner: «Tu, què creus?». Ell va respondre: «Jo crec allò que l’Església creu». El diable va insistir: «I l’Església, què creu?». L’home li va dir: «L’Església creu allò que jo crec». Per molt que el diable li formulés una i una altra vegada les mateixes preguntes no en va treure l’aigua clara. Al final es va retirar, tot confós, davant la tossuderia del carboner. Aquesta història es trobaria, segons alguns, a l’origen de l’expressió «la fe del carboner». Una fe potser capaç de resistir algunes envestides del diable, però incapaç de convèncer ni d’atreure ningú. Una fe que no sap explicar-se difícilment es podrà comunicar. Més aviat apareixerà com una dèria o una exce En un món global i divers com és l’actual els cristians hem de ser mínimament capaços de parlar de la nostra fe amb un llenguatge entenedor perquè el qui ens escolta pugui adonar-se que allò que creiem no és pas absurd o irracional, sinó que és perfectament raonable tot i endinsar-se en el misteri.
Al Nou Testament hi trobem aquesta petició: «Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança» (1Pe 3,5). I l’autor de la primera carta de Pere afegeix: «Però feu-ho suaument i amb respecte» (1Pe 3,6). Aquest «estar a punt» no és una simple disposició d’ànim. També comporta estar preparats o capacitats per explicar-nos sobre la nostra esperança, indissociable de la fe que professem i de la caritat que ens anima i que és, com diu sant Tomàs d’Aquino, la més excel·lent de les virtuts. Aquesta capacitat no la tenim d’una manera innata, sinó que l’anem adquirint amb motivació i amb dedicació. Per tant, amb esforç.
A mesura que s’acosta el començament d’un nou curs serà bo que anem pensant quines possibilitats d’aprofundiment de la fe tenim al nostre abast i com les podem aprofitar. Les oportunitats hi són o hi poden ser. Pot tractar-se de participar en unes sessions catequètiques de joves o d’adults o de matricular-se […]
(extret del Full Parroquial).
06·08·22 | 06:30 | Actualitzat a les 07:22
Diari de Girona
Bloc de Pere Codina Gironella 