
Paraula de Déu
Lluc 11,37-41
Unpublished
Quan Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar. El Senyor li digué:
–Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. Insensats! El qui ha fet el defora, ¿no ha fet també el dedins? Doneu com a almoina allò que hi ha a les copes i als plats, i llavors sí que tot us quedarà purificat.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A la primera lectura, Pau diu als Gàlates que “Crist en ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. (Gal 5,1) Aquestes paraules es dirigeixen a cristians que volen tornar als ritus jueus, com la circumcisió, com si no confiessin prou en el Crist, com si volguessin confiar més en les seves obres legals que en la fe i l´Esperit.
• Aquesta temptació no és únicament del començament del cristianisme, també ho és dels cristians i de l´església d´avui, que confia moltes vegades més en els ritus i tradicions del passat que en la fe en el Senyor, en la seva gràcia i misericòrdia.
• Per això, encara que ja han passat 50 anys del concili Vaticà II, molts no acaben d´acceptar l´ecumenisme, la llibertat religiosa, la possibilitat de salvació fora de l´església, la dignitat de la consciència humana personal, la importància del baptisme i de ser Poble de Déu, la dignitat del laïcat, la necessitat de conèixer la Paraula de Déu i de discernir els signes del temps. Encara som esclaus del passat.
• A l´evangeli de Lluc, Jesús critica els fariseus, que donen molta importància a la purificació exterior de vasos i plates i obliden la purificació interior i l’ajudar a la gent necessitada (Lc 11,37-41).
• Jesús ens convida a tenir cura del cor i de la puresa interior, compartir amb els necessitats, sense acontentar-nos en ritus i coses externes.
• Les dues lectures de la Paraula són una crida a l’autèntica vida cristiana, feta de fe, confiança en Déu, interioritat, compatir amb els germans, ser lliures de debò. A vegades els cristians semblem romandre encara a l´Antic Testament i en el fariseisme, no entrem en la novetat de Jesús i del seu Esperit. Demanem al Senyor que el puguem seguir avui amb llibertat i veritat i que ens alliberi de tot esclavatge i del risc del fariseisme.