REFER L’ESPERANÇA
Ara fa 51 anys que, amb motiu de l’ordenació de diaca arran d’uns exercicis fets a Montserrat, el P. Cassià Just, abans d’acomiadar-nos, ens
va explicar una historieta que m’ha ajudat en molts moments de la meva vida. Hi havia un bon home que caminava per la selva, i de cop i volta es va trobar al davant un tigre que feia por de debo, Sense pensar-s’hi gaire, va fer mitja volta per anar per un altre cami, però, ai las!, una altra
fera li va barrar el pas. Davant de tants perills es posà a córrer amb les feres al darrere i es troba que l’única sortida posible era un penya-segat que tenia al davant. Abans de ser destrossat per
les feres es va tirar al buit, amb la gran sort que es va poder agafar a una branca que sortia d’una pedra del penya-segat. Va respirar tranquil, però s’adonà que a l’arrel de la branca hi havia un ratoll que se l’estava menjant. En aquesta situació
limit es va adonar que al costat de la branca hi havia una maduixera amb una maduixa.. la va agafar, se la va posar a la boca i va trobar que era molt bona,
Quantes vegades aquesta histo-rieta m’ha ajudat per aixecar-me quan havia caigut, per saber veu-re que no hi ha camins sense
sortida ni postes de sol sense un nou mati, ni situacions limit
que no tinguin una escletxa per continuar caminant. Quantes vegades m’ha ajudat per relativit-zar les coses petites per acollir
l’Absolut quan es presenta.En definitiva, és aquella petita esperança de qué ens parlava Charles Péguy: «La meva petita
esperança es aquella que es lle va cada mati i ens dona el bon
Ara fa 51 anys que, amb motiu de l’ordenació de diaca arran d’uns exercicis fets a Montserrat, el P. Cassià Just, abans d’acomiadar-nos, ens va explicar una historieta que m’ha ajudat en molts moments de la meva vida. Hi havia un bon
home que caminava per la selva, i de cop i volta es va trobar al davant un tigre que feia por de debo, Sense pensar-s’hi gaire, va fer mitja volta per anar per un altre cami, però, ai las!, una altra fera li va barrar el pas. Davant de tants perills es posà a córrer amb les feres al darrere i es troba
que l’única sortida posible era un penya-segat que tenia al davant. Abans de ser destrossat per les feres es va tirar al buit, amb la gran sort que es va poder agafar a una branca que sortia d’una pedra del penya-segat. Va respirar tranquil, però
s’adonà que a l’arrel de la branca hi havia un ratoll que se l’estava menjant. En aquesta situació limit es va adonar que al costat de la branca hi havia una maduixera amb una maduixa.. la va
agafar, se la va posar a la boca i va trobar que era molt bona, dia». I que no és un simple estat d’ànim, no és una questió de ser optimista o pessimista,sinó una actitud d’obertura a Déu que ens fa veure el present com un temps de «gràcia i de
salvació».
En els moments que estem vivint, adolorits
per la mort del nostre bisbe Francesc, voldria compartir aquesta vivência amb vosaltres per si ens pot ajudar a viure el present diocesà amb coratge, sense por, i obrir-nos al futur amb molta
esperança pasqual. Adonant-nos que la vida es va pastant per la força salvadora de Déu.
Es des d’aquesta esperança que hem de pregar per tenir aviat un nou bisbe. De ben segur que
ell, quan sigui el moment, ens ajudarà a fer de la nostra Església un fogar d’esperança amb entranyes de fraternitat i amb regust d’Evangeli.
Mn. Lluis Suñer
Administrador diocesà
Bloc de Pere Codina Gironella 