PARAULA DE DÉUDivendres 14 Octubre 2022

Paraula de Déu

Lluc 12, 1-7

Unpublished

La gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
– Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.
A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer. ¿No es venen cinc ocells per pocs diners? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• El Déu que no oblida. I totes les pors que ens visiten, com una estranya casa d’hostes, on cada dia som visitats per esdeveniments que ens fan anar entre l’alegria i la mesquinesa o la depressió i el dolor.

• Les pors, i un Déu que no oblida els cinc ocells venuts per pocs diners. I un Jesús que repeteix i repeteix: no tingueu por. Però hi ha moments de tenebra absoluta, en què ens preguntem on és el Pare? Entre dolors i penúries, incomprensions i persecucions, on és el Pare?

• No tinguis por. El Déu que no oblida hi és. En el moment més feble de la creu, aquell en què Jesús se sent abandonat pel Pare amb qui era una mateixa cosa, en la vulnerabilitat d’aquest moment el Pare hi parla i s’hi manifesta. Tot esdeveniment dolorós és un rostre d’Ell, una cara més. Déu ni oblida ni abandona.

• És el Déu que hi és, hi és i obrirà un camí d’esperança per a tota la humanitat, fins i tot per a nosaltres que som tan fràgils. Només l’amor compta, només l’amor, la paciència i la humilitat, les paraules senzilles, els actes senzills, aquest sentir-se allà mateix per més lluny que puguem estar. Beneïdes persones que saben ser ponts i no sembren l’odi ni el desconcert, sinó la pau senzilla del que es mira en els ulls de l’altre, tan pobre i desprotegit com ell i sap que només hi ha un camí: la meva mà en la teva. El Déu que no oblida. I tot serà revelat en la veritat profunda.