
Libro de la Vida
Enmig d’una producció literària immensa, recomanem per començar a gaudir de la seva entranyable riquesa humana, el “Libro de la Vida”, autobiogràfic, que destil•la humanisme i sinceritat. I qui vulgui endinsar-se en la seva “fortalesa espiritual”, que segueixi per altres llibres… a que lestiu ja és exhaust com una pelleringa, com el coll dequestes figues que pengen de l’arbre amb la polpa roja i carnosa a dintre, a punt de caure, pels camps i pels horts s’escampa una olor de podridura.
No és embafadora ni tan solament, pot-ser, repulsiva, és una sentor corrupta, tènue, que us pot sorpren- de en tombar un marge, en trepitjar un hort, en endinsar-vos
per aquests camps de gira-sols ennegrits que esperen, tremolossos sota el vent de la fi de l’estiu, la recollida.
Aigües que precedien la tardor van precipitar-se, el mar queda enrrera dels dies ja passats d’un estiu calorós i d’aigua calenta.
Un estiu amb el protagonisme dels nens, amics de la meva neta i infans veins que jugen a bàsquet, mentres pares i avis fan tertúlia com si fóssim amics de tota una vida.
Silenci
L’instant precís de plaer en què només
hi ha silenci.
La distinció de l’albada quan hi ha coses que
només les veus tu.
La fragilitat que només en un segon, un lla-
druc d’un gos, una estossegada, una alarma, el so-
roll de la mâquina de cafè, les veus dels nens que
es desperten, la cadena del lavabo, pot tornar-se
vulgar.
La sensació de retenir el temps a les meves
mans. Només per a mi.
L’abisme quan saps que ningú sap que soc aquí.