PARAULA DE DÉUDiumenge 16 Octubre 2022

Paraula de Déu

Lluc 18,1-8

Jesús va proposar als deixebles una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
– En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia:  Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: «Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.»
I el Senyor va afegir:
– Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• És molt fàcil trobar raons que m’excusin de lluitar per una causa: “jo no tinc prou forces”, “no tinc gaire formació”, “no puc res”… Llavors em tanco tranquil a casa i veig passar els toros per la finestra. No és el meu afer…

• Però allò important no és la teva força ni la teva formació ni les teves qualitats. El que es demana és la col·laboració, la solidaritat, el teu gra de sorra, la teva gota d’aigua constant que acaba foradant la pedra.

• Però aquesta col·laboració constant, no es pot mantenir sense una esperança al cor, un convenciment de que entre tots, unint les poques forces de cadascú, es pot assolir el món, si més no, una mica millor.

• Sobretot que, lluitant units i solidaris, sempre podem comptar amb la complicitat i l’ajuda del Senyor, que és infinitament més potent que tots nosaltres plegats.

• La viuda, amb la seva constància esdevé més forta que el jutge corrupte, gràcies a la seva esperança, ella, que és la més feble i pobre de tot el poble.

• La viuda és una icona, que Jesús ens posa davant els ulls, per fer-nos comprendre que hem de pregar sempre, segurs que Déu s’implicarà en la nostra causa, com ho va fer en la d’ella. És aquesta esperança, la que ens farà constants i forts.

• Tanmateix Jesús es pregunta si quan torni trobarà persones amb aquesta fe i aquesta esperança per seguir la lluita, en un món en que l’individualisme i l’agnosticisme hi regnen com a dominadors.