
1 LA ICONOGRAFIA DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA PER CARLES CID PRIEGO
Al doctor D. Luis Pericot, gironí llustre i mestre estimat.
PROPÒSIT
Ens proposem fer un estudi iconogràfic del claustre de la Catedral de Girona; per tant, prescindim de la història de l’edifici i claustre, que es pot ampliar amb la bibliografia esmentada. Els sepulcres i làpides tampoc no entren al nostre pla, reduït a l’estudi dels elements esculturats que formen el cos integrant del claustre. Quan és indispensable al·ludim a aquestes qüestions, però sense doctoritzar i fundant-nos en estudis anteriors. Menys unes dades precises, reservem les consideracions generals per a la darrera part del treball; aquesta distribució evita repeticions inútils i aclareix la comprensió general del monument.
Per iconografia entenem «descripció per la imatge» d’eixwv, imatge; i ipaspav, descriure; hi incloem tota la decoració. Dissentim en això dels qui només comprenen les històries i les figures, ja que fins i tot un full o un fruit són imatges capaces d’expressar alguna cosa; cas que no sigui així, almenys s’han de criticar abans d’assegurar-ho. Aquest sentit ampli l’acceptem del criteri dels grans tractadistes, com L. Bréhier, o el mantingut pel mestre É. Male, l’investigador més profund del simbolisme medieval. Estructurem l’estudi dividint-lo en escenes particulars ordenades en sèries cronològiques quan és possible, o per temes en els altres casos. Queda així reconstruït el pla harmònic alterat a la realitat. El pla general i les referències topogràfiques al costat de cada peça donen idea exacta de la seva col·locació. Enfoquem cada escena sota tres facetes: descripció plàstica i estat; significació simbòlica i filiació iconogràfica, i anàlisi del contingut religiós.
L’última estafa no és corrent en aquests treballs; però ho afegim amb el propòsit de llegir en veu alta el sermó de pedra, o el llibre en imatges, que representa un claustre; afegim per tant les «figures», interpretacions i tradclons dels Sants Pares i els exègetes.