Paraula de Déu
Lluc 10,1-9
El Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
–La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: «Pau en aquesta casa.» Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: «El Regne de Déu és a prop vostre.»
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El Senyor ens crida pel nostre nom per encomanar-nos la tasca de la nostra vida: anar pel món fent-lo present, Ell ens necessita perquè siguem testimonis dels fruits del seu amor, ara i aquí.
• Cal estar atent a les seves indicacions; són les més idònies per cada persona i moment de la vida, ajustades per poder realitzar-les sense que ens superin i, sempre comptant amb la seva presència que ens habita.
• Els requisits per portar-la a terme són pocs i senzills de complir, tan sols és important deixar-se inspirar per l’esperit i posar la confiança en que Ell sempre ens acompanyarà per a afrontar les dificultats que el camí ens presenti.
• Nosaltres som testimonis de la seva presència i és l‘Esperit qui il·lumina els cors que s’obren a ella. Tots els que compartim l’experiència del Senyor en la nostra vida ens sentim germans i la seva benedicció s’espargeix sobre nostre.
• Preguem al Pare perquè arribi a força cors la seva crida i se segui una collita abundosa que sigui aliment nutritiu pel cor de més i més persones cada dia.
Bloc de Pere Codina Gironella 