
3 LA ICONOGRAFIA DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA
A què pertanyen els tres darrerament citats. Algunes altres notes imprescindibles van al text entre parèntesis. Totes elles són excel·lents bases de partida per a tota classe d’estudis complementaris o de més abast, per 16 que creiem útil dirigir el lector directament a elles.ARQUITECTURAEl claustre està gairebé al plànol de la Catedral, i dels romànics és el més desnivellat que coneixem respecte a la cota mitjana del terreny circumdant. Consta de quatre ales molt desiguals, doncs mentre la Sud posseeix dues sèries de cinc parells de columnes, les de l’Oest i Nord tenen tres sèries de tres, i la de l’Est dues de tres. El pes de les recies voltes requereix un reforç complementari, que en el cas de Sant Pedró de Galligans, a la mateixa Girona, es resol elegantment amb grups de quatre o cinc columnes; i amb gruixuts i pesats pilars a Sant Cugat del Vallès. A la Catedral es procuro animar-los cinint-los amb frisos i adossant-los columnes amb ornats capitells. Els quatre dels cantons són irregulars i diferents entre si; els altres rectangulars i amb una columna per angle; n’hi ha un intermedi a l’ala Sud, dos a la Nord i Oest; a l’Est també dos, però molt propers i amb decoració idèn-tica, encara que amb els elements simètricament invertits; entre tots dos formen la primitiva porta del pati, que després es va tancar; en canvi, la d’avui és il·lògica, entre el pilar XI i el par 9, oberta artificialment en suprimir una porció del basament.La planta és un trapezoide molt irregular, degut a estar entre el costat de l’Evangeli i la muralla, en un espai forçat, ja que a més de les construccions hi ha un gran desnivell que dóna sobre el barri de Sant Pedró. O es malgastava terreny i resultava mesquí, o calia cenir-se a l’espai disponible, origen de l’estrana planta, la més irregular a l’estil, que encara que no les faci servir sempre matemàticament regulars, no s’aparta tant del rectangle o el Quadrat. La galeria Sud fa 21*5 metres aproximadament, l’Oest 26, l’Est 17, totes amb una mica més de 3 metres d’amplada; la Nord, 23 de longitud per 4 d’amplada. Supera el d’Elna i tots els catalans, excepte els de Sant Cugat i Ripoll i elsdos grans claustres de transició de Tarragona i de Poblet. No hi ha uniformitat a les voltes: tres són de quarta de canó; la Nord, de mig, amb curioses penetracions en la trobada amb les altres. Bassegoda opina que. CARLÓS CID PRIEGO