6LA ICÒNOGRAFIA DEL CLAÜSTRÓ DE LA CATEDRAL DE GIRONA
La proporció de les columnes és relativament clàssica, ja que l’alçada és d’unes 10 vegades el diàmetre. El basament arriba a un metre d’amplada per uns 70 cm. d’alçada, menys que a Sant Cugat o Santa Maria de l’Estany, encara que no tan baix com altres de la resta d’Espaiïa. Els capitells tenen la forma clàssica del corinti-compost, o cúbica continuada per baix amb una altra que s’aproxima al tronc de con. Posseeix 122 capitells, dels quals 74 són de columnes independents i els altres de les adossades als pilars. El claustre està una mica més baix que el temple i per arribar-hi cal baixar sis graderies. Al centre hi ha un bell jardinet i una cisterna. Tot està dominat per la imponent mola de la Catedral i les restes de la massissa torre romànica anomenada de Carlemany. D’escales i elements secundaris en dóna idea el pla. Nombrosos sarcòfags ocupen les parets. És llàstima que el material emprat, calcària numulítica, es descomposi amb facilitat; els desperfectes van obligar als segles xiv i xv a substituir alguns capitells, sobretot a l’ala situada al Sud, que rep les aigües i vents del Nord, molt forts a la regió.
TOPOGRAFIA És absolutament necessari adoptar un ordre per situar les diverses escenes. Aquest és convencional i en cada cas els autors adopten el seu, encara que seria interessant unificar-los. Mancant un universal seguim el que ens sembla més natural. Primer la divisió en ales: la sud és la més antiga, està adossada al cos de l’església; dels seus extrems arrenquen l’Est i l’Oest, tant més modernes com més se n’allunyen; la Nord les uneix alhora. Advertim que alguns autors confonen l’orientació, prenent per Oest l’ala que correspon al Sud, amb la consegüent alteració de les altres. Hem comprovat acuradament aquest punt amb la brúixola, i encara que l’orientació no és matemàticament exacta en cap, els angles de derivació són prou petits perquè es puguin menysprear. Cada parell de capitells porta un número aràbic, començant per l’esquerra, com a l’escriptura. Per distingir les dues columnes indiquem sempre si és interior (la que mira la galeria coberta) o exterior (la que dóna al pati obert); en tots dos casos es distingeixen les quatre cares per A, B, C, D, sent sempre la A la que mira cap a fora. Els pilars es distingeixen per xifres romanes, CARLOS CID PRIEGO Planta del claustro de la Catedral de Gerona, con las indicaciones topogràficas de los capiteles.
Bloc de Pere Codina Gironella 