7 LA ICONOGRAFIA DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA 11 A partir de l’angle SO; els seus quatre costats també es localitzen per les primeres lletres majúscules de la mateixa manera que als capitells. Els capitells dels pilars se situen pel nombre romà del pilar corresponent seguit d’un aràbig, que correspon a la numeració començada des de l’angle CD, cap a fora i de dreta a esquerra. ANTIC TESTAMENT De les sèries historiades la més extensa és la de l’Antiga Llei. Comprèn tres cicles: des de la creació de la dona fins al Diluvi; és a dir, la primera falta i les seves conseqüències immediates, que abreujada representa la primera època, anomenada història primitiva (des d’Adan fins a Abraham); el segon fa referència a Abraham i la seva família, i afegint Moisès i Sants, tindrem el cicló de la segona època bíblica, la d’elecció i grandesa del poble d’Israel (des de la vocació d’Abraham fins a la mort de Salomon) ; cas de confirmar-se Daniel al fossat dels lleons (o en cas menys probable, els joves hebreus al forn), posseiríem breu al·lusió a la tercera època bíblica, la de decadència del poble d’Israel (des de la divisió del Regne fins a Jesucrist). Així, trobem al·lusions més o menys nombroses a tot l’Antic Testament. La distribució de les sèries és desigual: tota la història primitiva es desenvolupa en els frisos dels pilars I i III, menys Moisès que forma part d’un capitell del Nou Testament, i tots dos dedicats a Samsó, els únics de l’Anti – gua Llei fora de l’ala Sud, a l’Est. El problemàtic Daniel ocupa un altre capitell de l’ala Sud. A excepció d’algunes escenes de la Nova Llei, la sèrie que ens ocupa és la millor i més rica artísticament. Analitzem ara una per una en ordre de successió històrica les escenes que la formen. HISTÒRIA PRIMITIVA La creació d’Eva. Déu beneeix la primera dona (Gèn. 2,18-25).Pilar I, C). – Està a l’esquerra. Jehovà, assegut en un tron del mateix tipus de tots els altres que apareixen al claustre, treu una costella de gran mida del costat d’Adan i crea Eva, que es veu de mida natural i per darrere, en realitat per sobre , d’Adan (aquest li tapa les cames, que potser no han sortit encara del cos). L’home es recolza sobre una sèrie d’espirals que a tot el claustre representen la terra, i dorm recolzat sobre un braç. La representació és molt més natural que els corrents a la regió catalana. A la dreta es repeteix l’escena, CARLES CID PRIEGO, gairebé exacta; Déu és igual, però Eva, ja desperta, aixeca la mà dreta com assenyalant admirada al Senyor, que al seu torn la beneeix amb la seva. Tot i l’altura, mala il·luminació i ser les figures petites, hi ha en aquestes dues escenes una mica de grandesa i monumentalitat que produeixen una sensació avant lettre de la grandiositat de Miguel Àngel, demostració clara de la continuïtat de l’esperit d’Occident, que durant la seva Edat Mitjana preparava la gran eclosió de l’humanisme renaixentista. A la Bíblia de Sant Pedró de Roda hi ha una miniatura idèntica, encara que Eva apareix vestida, contra el que diu el Gènesi; en canvi, falta l’escena següent, la de la seva benedicció; el tipus no guarda relació amb allò carolingi i cal enllaçar-ho amb la tradició local.Encara que la segona escena no aparegui citada explícitainent alGènesi, per a l’artista devia ser fàcil suposar-la. Per ser, en realitat, dos moments d’un mateix assumpte les analitzem alhora. Acabada l’obra dels sis dies, digué Déu: «No és bo que l’home estigui sol; fem-li ajuda i componia semblant a ell» (Gèn. 2, 18). Va reunir els éssers i els va fer desfilar davant Adàn, que els va cridar pel seu nom (Gèn. 2, 19), observant que formaven parelles, però que no existia la companya apropiada per a Adàn (2, 20). Aleshores es produeix un gran esdeveniment: la creació de la dona amb la consegüent institució de l’amor, en la seva màxima puresa, del matrimoni i de la família. Jehovà va sumir Adán en un son profund, va agafar una de les costelles, va omplir amb carn l’os (2, 21) i va fer la dona, que va presentar Adàn (2, 22). Aquest pronuncio llavors les paraules en què reconeixia la naturalesa d’Eva i li donaven nom apropiat (2, 23), i les que institueixen el matrimoni (2, 24). Iconogràficament no cal presentar la totalitat dels passatges d’una història, n’hi ha prou amb el més important. En els temps medievals es va preferir la creació de la femella durant el son d’Adan, per la seva importància i pel fàcil de comprendre’n la gran plasticitat. Per tant, encara que el relleu sigui evocació del Gèn. 2, 21-22,»simbolitza tota la història de l’origen de la primera pecadora i mare del gènere humà.Sorprendrà que l’artista comencés per la creació de la dona, i no pas per la de l’home o de l’Univers, com en altres conjunts escultòrics; l’explicació és que la seva intenció consistia a representar només l’origen i la història del pecat i de la Redempció, que és el que interessava inculcar els contempladors del claustre. Al·ludir a Eva era assegurar la……..
Bloc de Pere Codina Gironella 