8 LA ICONOGRAFIA DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE QERONA
Unitat del gènere humà, la seva igualtat original i l’obligació de caritat; i justificar lextensió a tots de les conseqüències del pecat i la universalitat de la Redempció. Les Sagrades Escriptures abunden en comparacions d’Adán amb Crist, que molts comentaristes consideren figura del Redemptor, que fou el segon pare de la humanitat, que si va caure per la manca del primer, pels mèrits del segon fou salvada . Hi ha una sèrie de comparacions de la primera parella amb la unió i mística de Jesucrist amb la seva Esposa, l’Església, que eren conegudes a l’Edat Mitjana pels escrits de sant Agustí. A més, la història fa referència a la felicitat paradisíaca que per fi trobarà el just redimit. Per últim, és record del sagrament del matrimoni i de l’amor pur, davant de la luxúria derivada del primer pecat a què amb tanta freqüència s’al·ludeix al claustre.
El Senyor mostra als nostres primers pares l’arbre del Bé i del Mal (Gèn. 2, 16-17; 3, 3. Pilar I, C). — D’esquerra a dreta apareixen: Adàn i Eva, tots dos mirant endavant i dret; Jehovà, de mida lleugerament més gran, sefiala l’arbre del Bé i del Mal i aixeca la mà cap a un fruit mentre torna el seu rostre bellament barbat cap als primers humans. L’arbre és una figuera, i els seus fruits com raïms enganxats a les seves fulles, al·ludint a una vella tradició, fundada per alguns en què després del primer pecat els nostres pares es van cobrir amb fulles d’aquesta espècie (Gèn. 2, 7), mentre que uns altres opinen, recolzant-se en el Cantar dels Cantares, (8, 5), que era una pomera. La qüestió és bala però per a l’Art té la importància que gairebé sempre es representa l’arbre com a figuera; les seves fulles van arribar a adquirir un cert sentit impuresa, fins i tot sexual, que encara persisteix en alguns llocs entre la gent del poble. L’escena és poc freqüent si no és als conjunts rics, ja que en la majoria dels casos es passa directament de la creació d’Eva al pecat original. La primera al·lusió a arbres especials, de la Vida i del Bé i del Mal, és al Gén. 2,9; la prohibició de menjar el fruit la fa Déu dirigint-se a Adàn al Gèn. 2,16-17, quan encara no estava formada la dona; però en temptar la serp a Eva aquesta diu: «Mas del fruit d’aquell arbre que està enmig del paradís vam enviar-nos Déu que no mengéssim ni ho toquéssim, perquè no muréssim» (Gèn.3,3). Però el que és important per a nosaltres és que l’artista representi la parella, i que en el seu afany de fixar l’origen del pecat en detalla totes les incidències.
Bloc de Pere Codina Gironella 