Paraula de Déu
Lluc 18,9-14
A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola:
–Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.
»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo.»
»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: «Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.»
»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El publicà baixava del temple, justificat, tan content. Aquella nit no va dormir de l’alegria…! El fariseu baixava desconcertat. No entenia la lògica de Déu. No va poder dormir de tristesa.
• El segon dia, el fariseu i el publicà van pujar altre cop al temple. El fariseu ben atordit, per quin cantó devia fallar el seu sistema religiós? Va començar dient humilment: “Oh Déu, no us entenc”. El publicà amb eufòria. Com que ja era amic de Déu, no es va quedar endarrere picant-se el pit: «Oh Déu, us dono gràcies perquè no soc com aquest fariseu, que desconeix la vostra misericòrdia i presumeix de les bones obres».
• Però el Senyor els digué: “En veritat, que la forma més refinada de fariseisme és fer-se passar per publicà”.
• Va apuntar el tercer dia. El fariseu i el publicà es van fer amics mentre pujaven al temple. Tots dos es van quedar a una distància prudent i, deien: “Oh Déu, digueu-nos d’una vegada què és el que impedeix que quedem justificats”.
• Llavors el Senyor els va respondre: “El que ho impedeix és dedicar-se a catalogar la gent, dividint-la en fariseus i publicans».
• El fariseu ja quasi ho havia entès, però encara preguntà: “Aleshores, per estar jo ben segur…”. Però el Senyor el va interrompre: “Fill meu, això és justament el que no et convé: estar segur”.
• Aquella nit tant el fariseu com el publicà van dormir d’una tirada, com infants.
• (Resum d’uns papers del P. Hilari Raguer)
Bloc de Pere Codina Gironella 