8 LA ICONOGRAFIA DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA …..
Posar Déu ensenant l’arbre a tots dos, plasmant literalment.
Les paraules d’Eva, indica el seu gran interès en aclarir que tots dos coneixien la prohibició i que no hi va haver cap atenuant d’ignorància.
El pecat original (Gèn. 3, 6. Pilar I, C). — Adàn és en el moment de menjar un fruit que manté a l’alçada de la boca amb la mà esquerra; al centre es repeteix l’arbre, però amb la serp enroscada i dirigint-se a l’Eva, a la dreta, que l’escolta atentament; ella ja ha menjat i tots dos es cobreixen el sexe amb fulles del mateix arbre. Aquesta escena procedeix d’Orient, on va adquirir primerenca monumentalitat, com a l’estrany relleu del monestir d’Ajthmar, a Armènia, (principis del segle x). A Occident arribo pels còdexs; amb la mateixa disposició apareix al Còdex Vigiliani (procedent del monestir d’Albelda, Rioja, fet pel que sembla el 976 per un monjo estranger, però molt imbuït de mossarabisme). Eva porta els cabells solts, contràriament a les Bíblies catalanes, on es cobreix amb una mena de toca. És un relleu bellíssim que supera els corrents a Catalunya. Està inspirat en el Gen. 3,6, on s’especifica l’abandó d’Eva a la temptació, la consumació del pecat, com també participo l’home, origen de tot mal i per tant de la Redempció. És imprescindible i repetidíssim en tots els conjunts escultòrics romànics.
Però aquí el artista glosó la escena principal con lo que de ella nos cuentan a continuación las Sagradas Escrituras.
Adan y Eva se esconden de la vista del Senor (Gén. 3, 8. Pilar III, D y capitel 6). — En el capitel 6, que forma parte del friso, aparece Dios en actitud de andar, levantando la mano en sefial de preguntar, según cree Puig y Cadafalch, o tocando el àrbol; en la cara del capitel que da ya a D y formando parte del àngulo, està el àrbol; a la derecha Adàn y Eva, am- bos en cuclillas, expresando temor y vergüenza, encogidos y cubriéndose el sexo con las hojas (de higuera y muy detalladas), detràs de Eva està la serpiente erguida. El suelo se representa por las citadas espirales. Es im- presionante la severa serenidad con que el Senor avanza recogiendo los pliegues de su vestidura, que contrasta con la angustia de los pecadores, que se ocultan con miedo casi bestial. La composición repite una minia- tura de la Biblia de Farfa. El sentido amplio del Gènesis alude a la ver- güenza que sintieron los primeres humanos, a su ocultación de Dios y al dialogo que se establece entre Jehovà y Adàn cuando el primero le llama y pregunta la causa de su actitud (versiculos 7-13). Però el hecho concreto està en el versículo 8; esta representación es relativamente frecuente en la
LA ICONOGRAFIA DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA …..
Bloc de Pere Codina Gironella 