
Paraula de Déu
LLuc 13,10-17
Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
– Dona, quedes lliure de la teva malaltia!
Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
– Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte.
El Senyor li contestà:
– Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador? ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de tots els prodigis que feia.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• HO PODEU CREURE…? ENCARA HI HA ESPERANÇA…!
• Una preciosa paràbola, una pinzellada que deixa la il·lusió i l’optimisme de Jesús, en els nostres ulls, tant desesperançats davant els altres, el món… i nosaltres mateixos…
• La dona encorbada. Divuit anys…! Quina barbaritat de dies! Forçada a mirar a terra, portant un enutjós farcell de penúries, encarcarada, impedida de mirar enlaire, al cel, a la bellesa. Ja divuit anys…! Però prou sap que serà tota la vida fins que es mori.
• Dues seqüències: 1. El pas del Senyor la redreça. 2. La protesta, perquè Jesús ha tornat el goig de viure (i avui és dissabte…!). Per nosaltres, la felicitat d’una criatura s’anteposa a tota llei: és la revolució que Jesús ha posat en marxa; el Regne se’ns està acostant.
• L’episodi il·lumina els nostres ulls, i novament ens apropa al més profund de Jesús, al seu cor. Ens cal sempre tornar a respirar una alenada de l’aire més primigeni de la misericòrdia del Senyor, contraposada a les nostres petiteses farisaiques.
• Ho pots creure…? Encara hi ha esperança..