PARAULA DE DÉUDimarts 25 Octubre 2022

Paraula de Déu

Lluc 13,18-21

Jesús deia:
–A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé? És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i es va fer un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques .
I digué encara:
–A què compararé el Regne de Déu? És com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Avui l’evangeli ens ensenya el valor de les coses petites, de les coses insignificants, de les coses quotidianes, dels petits detalls que no tenen una eficàcia immediata. Em refereixo a totes aquelles petites coses senzilles que no solucionen de soca-rel els problemes de la humanitat però ajuden a viure lluitant, acceptant, assumint, integrant i, fins i tot, transformant la petita o gran problemàtica de la nostra vida i del nostre entorn.

• A la nostra societat actual, cada cop més industrial i tecnificada, potser Jesús li faria unes comparances diferents a les del món del camp. Potser Jesús diria que el Regne de Déu s’assembla a una persona que sap somriure als altres, que sap donar un cop a l’espatlla en el moment oportú, que sap fer una mirada de complicitat quan convé, que sap donar un cop de mà al seu veí, que sap ser amable amb la gent gran, que té consideració respecte dels més desafavorits, etc.

• Persones que visquin en la línia que estem indicant, provoquen el gran miracle: la seva petita aportació, el seu petit gra de mostassa, adobat amb il·lusió, constància i paciència, provoquen l’aparició del gran arbre del sentit positiu de la vida.

• Allí moltes i moltes persones, amb problemàtica diversa, i amb força motius per a la desesperació, troben aixopluc, troben comprensió, troben repòs, troben força per continuar donant sentit a la lluita, a cops, aparentment inútil.

• Que la teva vida, que la nostra vida sigui com aquest llevat, insignificant per ell mateix, però que fa créixer el gran pastís de la festa del Regne de Déu.

• Ah, i recorda aquella dita del pensador Edmund Burke: ”No hi ha errada més gran que la de no fer res, perquè només es podia fer poca cosa”.