PARAULA DE DÉUDimecres 26 Octubre 2022

Paraula de Déu

Lluc 13,22-30

Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. Algú li preguntà:
— Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:
— Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: «Senyor, obre’ns.» Ell us respondrà: «No sé d’on sou.» Llavors us posareu a dir: «Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places!» Ell us respondrà: «No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal.» Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• A l’època de Jesús, i també a la nostra, hi ha qui es creia i es creu suficientment bo i amb mèrits per a obtenir el do i la gràcia de Déu. Eren i són tan bons, tan correctes, tan complidors, tan perfectes, que creuen que poden anar endarrerint la veritable conversió. Demà hi haurà un altra oportunitat, ben segur. A més sóc creient de tota la vida i sé que Déu és misericordiós i que sempre em donarà una oportunitat nova perquè és fidel de veritat i no m’abandonarà mai.

• És veritat. Déu no ens abandonarà mai. Però nosaltres sí que podem deixar escapar el tren de la vida pel fet d’acostumar-nos a viure la nostra fe i la nostra bondat aburgesadament. Tenim el perill de ser bona gent però amb l’electroencefalograma pla, a nivell del seguiment de Jesús.

• I el que ens diu Jesús a l’evangeli d’avui, és que no deixem passar l’oportunitat d’entrar per la porta estreta de la conversió, que no deixem passar el tren de l’evangeli. El cristià militant s’hi puja al tren, el cristià d’andana es conforma amb veure’l passar convençut que sempre hi haurà una nova oportunitat. Que no ens passi que quan vulguem pujar ja hi hagi passat el darrer tren o ja estigui ple de persones, a més, que sempre hem considerat de segona categoria.

• És el kairós, és el temps oportú, és avui… Demà pot ser que sigui tard.

• Que no ens passi el que deia Lope de Vega: “siempre mañana, siempre mañana, pero nunca mañanamos”.