2 Com més grans els fills, més amics dels pares?
Sigui com sigui, la Mireia i la Paula consideren que a l’edat que tenen es consideren tan properes als pares com una amistat. “Ara a la nostra edat, sí, malgrat que la mare ens persegueix enviant-nos whatsapps a totes hores preguntant-nos què fem i què deixem de fer”, diuen rient. Malgrat “la persecució” via mòbil, la Paula i la Mireia asseguren que no els molesta, i que saben que és un senyal del caràcter de la mare, patidora de mena. “Sabem que s’amoïna per nosaltres, perquè no ens passi res, mentre que el pare és més tranquil i dorm com un soc”.
ELS PARES, UN MODEL
ELS PARES, UN MODELEl psicòleg Pere Portero, especialista en psicologia clínica, sosté que la paraula amic no és la més adequada en la relació pares-fills, “sobretot durant la llarga etapa de creixement, formació i dependència total dels pares que tenen els fills”. Segons continua Portero, “els pares han de ser un model” dels comportaments que els demanen als fills, un “referent” per transmetre valors i també “un bon coixí on poder-los aixoplugar sempre que ho necessitin”. I tot això “tinguin l’edat que tinguin”. D’aquesta condició, “dir-ne amic no és del tot precís, perquè els amics es trien, i poden deixar de ser-ho per pròpia evolució personal i de la vida”.
“Els pares han de ser un referent per transmetre valors» ”
Bloc de Pere Codina Gironella 