Paraula de Déu
Lluc 6,12-19
Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.
Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La muntanya, lloc de trobada amb Déu, apareix en moments importants de la vida de Jesús. “I va passar la nit pregant”. Sense la trobada amb el Pare, sense fer silenci escoltant el seu murmuri, no hauria estat possible la força guaridora que sortia de Jesús.
• És la força que Jesús transmet als seus deixebles en escollir-los i constituir-los apòstols. La força de l’Esperit que els apòstols ens han transmès i continua arribant a nosaltres.
• Jesús ens truca personalment i ens envia en nom del Pare, com va triar els primers seguidors. I ens crida també com a comunitat eclesial per guarir la gent dels esperits immunds, amb la força de l’Esperit.
• Però és a la muntanya, a la trobada amb Déu, a la pregària d’escolta, on l’Esperit ens il·lumina i ens dóna la força guaridora.
Bloc de Pere Codina Gironella 