Paraula de Déu
Lluc 14,1.7-11
Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
– Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: «Cedeix-li el lloc», i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: «Amic, puja més amunt.» Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La primera lectura avui ens convida a contemplar la vivència mística de Pau. “Per mi la vida és Crist…” reflecteix la raó profunda de la pau i alegria que caracteritza aquesta carta.
• “…la meva ànima et cerca a tu, Déu meu” continua el salm 41; “Tingueu set de Déu, del Déu viu”. Avui se’ns convida especialment a la recerca contínua del Déu que es fa vida en nosaltres per configurar-la en Crist.
• I finalment a l’evangeli, des de la festivitat del banquet Jesús ens recorda que el camí adequat és el de la humilitat. Un camí de reconeixement dels altres, d’acollir tot allò rebut com un do per donar-lo alhora als altres. El camí autèntic de la humilitat ens porta a configurar la nostra vida, com a Pau, en Crist.
Bloc de Pere Codina Gironella 