5 A la Universitat de Barcelona (UB), el director del postgrau en educació emocional, Rafael Bisquerra, distingeix entre el rol de pare o mare i el d’amic.
“Cadascú ha d’assumir el seu rol i les seves funcions. Per exemple, els límits que els pares estan obligats a posar als fills no corresponen al rol d’amic. Això no vol dir que no hi hagi d’haver una bona relació d’amistat entre pares i fills, fins al punt de poder compartir moltes experiències a un nivell més profund que si fossin amics. Amb aquest objectiu cal posar límits amb amor”.
¿I com s’aconsegueix l’equilibri entre la confiança com un amic i l’autoritat com un progenitor? “És complex -afirma Bisquerra-, perquè implica no caure en l’autoritarisme o la repressió, però tampoc en la permissivitat o en el «deixeu fer, deixeu passar»”.
Per la seva banda, la mestra i pedagoga Anna Ramis Assens introdueix un altre terme que reivindica enèrgicament. “Pares i fills han de ser família. Per què aquesta moda de ser tots amics? ¿És que no és meravellós ser família? Reivindico el plaer de sentir-nos família. De viure’ns com a pares dels nostres fills, i fills dels nostres pares!”
Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits ……..
Els meus ulls ja no saben sinó
contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
per rials de Sinera !
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius.Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir.I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu
Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC