Paraula de Déu
Lluc 19,1-10
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:
–Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:
–Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador!
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:
–Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué:
–Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Zaqueu és un personatge molt interessant. Me l’imagino petit, solitari, llest com una mala cosa, però alhora bandejat de la comunitat per raó del seu status i la seva professió. Per això, la riquesa no ha sadollat els seus desigs, sent un buit que és el que l’empeny a pujar l’arbre.
• Jesús, mestre d’humanitat, té un radar especial per detectar aquests buits i d’aquí en surt la sorprenent proposta: «vinc a hostatjar-me a casa teva», que és com dir «vinc a habitar la teva més profunda intimitat».
• Jesús no mira si la persona és pecadora o té mala fama, Jesús veu en Zaqueu un home decidit a la conversió, un home que busca la salvació. I tot això passa per davant de qualsevol altra consideració.
• I s’esdevé el miracle. La conversió no és només íntima, la salvació no son només propòsits; Zaqueu decideix desprendre’s de bona part dels bens i les riqueses. Ja no li fan falta. Ha trobat alguna cosa millor… el buit s’ha omplert d’una llum que ni podia imaginar.
• Nosaltres com Zaqueu experimentem aquest buit? Potser és l’hora de pujar a l’arbre dels desigs més profunds.
Bloc de Pere Codina Gironella 