Paraula de Déu
Lluc 14, 12-14
Jesús digué a aquell home principal dels fariseus que l’havia convidat:
– Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitin els justos!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La clau de volta és la gratuïtat. Quan actuem esperant una recompensa (afectiva, d’imatge, econòmica) fem el que fa tothom. Viure, i més amb els temps que corren, s’ha convertit en un immens càlcul de guanys i pèrdues en el qual sempre esprem sortir-ne més rics, més guapos, més famosos… Jesús es carrega aquest càlcul i anima a «convidar pobres, invàlids, coixos i cecs», precisament aquells dels quals «no en podríem treure cap profit» i potser fins i tot, mala imatge i maldecaps.
• El cicle “normal” de les invitacions fa que el cercle es vagi fent més petit. Quan decidim qui convidem sabem que uns altres queden fora, i aquests acostumen a ser els que queden fora de totes les invitacions, es a dir, els exclosos. Jesús anima a trencar el cercle de l’exclusió, precisament convidant aquells que ningú vol convidar, i aquí és on es produeix el miracle del Regne, el miracle del banquet inclusiu…
• Ah, i a més a més també hi ha recompensa.. ni més ni menys la salvació.
Bloc de Pere Codina Gironella 