
Dia de difuns, dia de grans records.
Mireu avui torna a sortir el sol.
Avui recordem pares, avis, familiars i amics. Posem vista al passat i veiem a tots aquells que han mort.
Doncs avui ells ja no hi son. Ells han passat a la
a la següent fase.
Com es porta això de tenir-los al costat cada dia i de sobte no tenir-los-hi?
És veritat que és un comiat físic, però no és una pèrdua absoluta.
La cosa continua a un altre tipus de temps que no
entenem encara , que no ens pertoca entendre.
Com es porta això? Bé, es porta sobre la marxa.
És veritat que tenir eines ajuda, i en realitat veus que perds, és una pèrdua física.
Però és un guany espiritual molt gran, perquè ells eren grans persones, persones que podem necessitar com mai, però ens han deixat uns ensenyaments brutals.
Ells se’n van anar, els meus pares, els meus avis, amics, … sempre perderem algú, però no per això deixaré de somriure, no per això deixaré d’anar a aconseguir el que vull, i no per això perdré la il·lusió de seguir fent camí.
Vivint i abraçant tot el que em passi i agraint, perquè tot m’ensenya i em fa créixer personalment.
A més, estic segur que allà on estiguin no volen que siguem d’una altra manera, no volen veure que ens fem petits o petites, que sempre estem patint, plorant. Doncs per ells i per nosaltres hem de fer aquest esforç de continuar somrient, aprenent, recordant …. ens cal seguir vivint.
Seguim aquí i segur que tenim molt a fer i ells
des d’allà dalt ens estan il·luminant, guiant i
abraçant.
Dia de difuns, dia de grans records.