Paraula de Déu
Mateu 5,1-12
Unpublished
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:
–Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el Regne del cel!
»Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
»Feliços els humils: ells posseiran la terra!
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
»Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!
»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Citar les benaurances és trepitjar terra sagrada, per la seva profunditat i simplicitat d’esperit. Com Moisès quan es troba amb la bardissa. Però el context, precisament, és molt diferent. Quan Moisès puja a la muntanya per trobar, amb la pregària, amb la llum de Déu i amb la reflexió sobre la situació del seu poble, rep com a fruit “els Deu Manaments”. Una llei necessària, com els Drets Humans (no robar, no matar…). Però ara “el paisatge teològic” és diferent. És Jesús el qui s’acosta a la gent, començant pels deixebles, mirant la seva situació. I ens ofereix l’estranya felicitat que suposa deixar-se portar pels “aires de regne de Déu”. No tenen ni una sola formulació negativa, són una invitació a estimar els altres, en aquelles situacions de pobresa interior, de lluitar pels que la societat margina, per a viure des de la netedat interior, per la pau que s’ha de viure en el cor, per tot allò que és la dinàmica de l’Esperit de Jesús. En realitat són un cant a la vida: hi surt de tot, plasmen totes les situacions de la vida quotidiana.
• El món no s’ho creu, perquè té uns altres esquemes de felicitat. Però aquestes Benaurances només són veritat quan un les viu. Se n’adona que són fruit d’una altra dimensió de la vida. I, sortosament, hi ha molta més gent del que ens pensem que “ja” les viu. Per això és significatiu que aquest fragment de Mateu sigui precisament l’Evangeli del dia de Tots Sants. Com si ens diguessin que “hi ha molta gent que és i ha sigut bona gent”, gent desconeguda, sense relleu, però amb el cor ple d’aquest “aire” que, segur, va bufar aquell dia, al costat de les aigües tranquil·les del Llac…
Bloc de Pere Codina Gironella 