Paraula de Déu
Lluc 15,1-10
Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:
–Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
–Si un home d’entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l’ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d’alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: «Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut»?
»Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l’ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: «Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut»?
»Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La relació de Déu amb cadascun de nosaltres no és una relació de preeminència sobre l’altre com pot ser una relació contractual de treball. És una relació d’un pare o mare quan veu que el seu fill pateix perquè no veu quin és el seu camí en la vida; pacientment tracta d’ajudar-lo perquè finalment pugui sortir del clot que sembla que s’ha posat.
• Déu, que és aquest Pare/Mare, no té necessitat de res que nosaltres puguem donar, només té necessitat del nostre amor, perquè és Amor.
• L’Amor genera amor i demana amor, espera amor i només amb amor es pot ser feliç.
• Déu ens ve a buscar, no perquè vol tenir un més “al club dels seus addictes”; Déu ens ve a buscar amb passió perquè vol que siguem feliços.
• Convertir-se vol dir precisament això: obrir el nostre cor, mirar cap aquest Pare que sempre vetlla per nosaltres, que sempre desitja que nosaltres siguem fills autònoms, decidits, que gaudim d’aquella felicitat que ens ha volgut donar i per això ens ha creat.
• Visquem amb la convicció que el Pare no ens deixa mai sols, fins i tot en aquelles situacions en les quals podem sentir-nos més lluny per les circumstàncies de la vida.
• El Pare no només ens espera sempre, sinó que, a través de Jesús, ve al nostre encontre i vol abraçar-nos i donar-nos el seu Esperit, que és la força més profunda de la vida que posseïm i vol que com Ell, estimem en la llibertat i en l’alegria.
Bloc de Pere Codina Gironella 